Un tal pany NADAL'11

dibuix: Joan Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/211075

Un tal pany

com enguany

no l’haví-

em vist mai

Doblers bai-

xen preus pu-

Jesuset

esternu-

Delito-

sos pastors

Màgicreis

que vení-

eu d’Orient

On es tro-

ba la pro-

va del 9

desgovern?

Escatim

per nadal

i tot l’any

que la vi-

da és amor

és la pau

és la jo-

ia justí-

cia

és un clam

Sigues-hi

no exploteu

no robeu

no espolieu

els recur-

sos de Món
i de Nós

ase-Cats

prô ls de Tots

(és a dir

de tot nat

malsituat)

No enganyeu

amb dolçai-

na de plàs-

tic falòr-

nies fal·là-

cia global

demagò-

gica va-

na
ar-Risc-a-

da Cosi-

na bancà-

ria sacse-

ja i no pa-

ra que bès-

tia barjau-

la hecatom-

be d’abast

sideral...

Piiiip piiiiiiiiip.......

Una tal improvisada tirallonga exigeix de si mateixa d'ésser sense contemplacions interrupta perquè no pot evitar d'arribar a espetegar, triï la via que triï, a l’atzucac que caracteritza l’avinentesa històrica que imita.

MOLT
BONA ENTRADA
OFICIAL
AL NADAL
I GENUÏNA
AL SOLSTICI
D'HIVERN
2011

els meus alumnes zíngars

dibuix: J.Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/210869/

Els meus alumnes zíngars,

que em són favorits,

tenen l’extraordinària

qualitat

d’enviar-se a si mateixos

a rodar,

del-dalt-

a-baix,

just havent assolit el cim.

D’això deu ve-

nir,

vols-t'hi jugar,

que m’hi avinc.



La cara més dura o més blana a la caixa (de)colorada

A i quin pal

Dormo mal

Quin tou d’anys

Navegant.

I me n’adono

Que el que passa

És que la immediatesa

Concreta

Se li fa blana i opaca

—a un—,

I la virtual,

Translúcida i extensa,

Galàxia blava

Cosmologicosideral.

I tu

T’afigures

La lluna

En un cove

De vímet,

Que un dia creix

I

O

Explota

I t’impressiona tota,

Calidoscòpicament,

I a l’altre dia
Respira

Fa figa.

les vambes blanques



Quin dia aprendré a retenir-te,

Cop de Fel o Biliosa Ira

i no deixar-me endur per tu,

immergida en el pou

fondo i negre

del retret i de l’enveja

allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui

el bon fer

que sempre t’omple cara enfora

i que a mi em manca,

germana,

i tan conscient que n’és ma mare,

dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat

a can Llençat

una i una altra vegada

les vambes blanques?

és força eixut (o joc forçat bisil·labiant en doble haikú i amb una cueta final)



és for-
ça eixut
a cops
i cru
notar
que no
hi ha més
que tu
("l'incommensurable pes que ha pres en mi, senyora Fal·làcia!"),
el més
calent
sura
a l'aigüera.

40/42 BUS

Imatge presa per una servidora un migdia de fa poc, anant cap a la feina i des del 40.

—Marededéusenyor,

senyor Trias,

passeu-me un rosari:

¾ d’hora llargs fent cabal

de si ja arriben o no,

per via barcelonina,

del barri, a l'usuari,

el 40 o el 42!

Que tenen trajecte comú

—ho sabeu?—

al lapse central de l’itinerari

i viatgen plegats

—redéu!—

en sostingut òscul, o besada,

quasi fins al stop-fi.

I el pobre vianant

—enquesteu...—,

mort de neguit en l’espera passada

“carai l’autobús, com tarda...”,

contempla ara estupefacte:

a) el segon dels poblenovins-busos

buit, i empegat al que munta ell, i

b) ningú del TMB que,

en ares d’econòmica eficiència —d’alta metropoli-empresa—

baixi a augmentar-ne freqüència d’horaris,

o, simple idea,
i llega: 
acudi a desenquistar-los.

deliriumestreeeeeeèsssss.......

Les parpelles se’m repleguen

a tall de llises

i sengles

i denses

cortines

damunt dels ulls,

i m’hi decauen cí com aquell qui,

sàviament i serena, esquiva el repte,

o juguesca, i abomina la brega,

(o, viu-viu...)

El cos se’m rebel·la.

Divendres anat,

per bé que es solia,

de matina,

la dansa de la bruixa,

o pluja fina,

l'he 
fet 
ben
salat,

i no me n’avinc encara:

la tropa arborada i jo sense llança

i amb
l’alba una hora tard.

MÀenllotada (col·laboració C.Bernad/L.Estruch)

Per què et vénen ganes,

MÀ

∂nllotada,

que ets la meva

que(t) re-crees,

de tapar-me la cara?

Ia sé que quasi mai no he fet

el que calia
en teo-
ria.

escultura: Coral Bernad

text: Lurdes Estruch

29/10/2011

A CLASSE

I se t'ensorra el món.

I de vegades

aleshores
intentes

abastar
l'INFINIT

fet CONCRET

en un incorregible

incommen-
surable

inevitable

indefecti-
blement

indefens

galifardeuet

de TERCER.

El matalàs. (melangiosa qüestió-estirabot que escau, i força, a les hores d'anar a fer un cafè. crec.)

Dita popular: ‟ Andròmines i familia serven tan sols el color que els fóra idoni mantingudes a distància.‟  

No heu sentit mai

la sobtada avinesa

i viscosa pruïja

de veure-us canviats,

sens mínim impàs,

per un matalàs?

Io sí.

hepàticament

Si despenc
la preuada energia

que el cos requereix

—hepàticament—

Su..ací...,

xisclaré i gruaré

eixiré foc

(i que bé... redéu-se’t!)

Prô em petŗan

 i tan fort

les elàstiques
cordes

als dits...

xerricaré, 'stà clar,
me'n doldré. O sigui que res:

a callar

és a dir benraonar

—agradosament—

i em faré, potser,

d'entrada no en sé,

amb el llorer

o amb l’heura romanticobucòlica

de la victòria.

Un TOT del tot maniqueu: l’embranzida vital O el no-res

(sèrie montpelleriana, 4)

La meva ment

es relaxa en l’estresssssss....... ☼ ♫ ♪ ♪ ...

prô el meu cos no la segueix.

Respiraré al complet:

un, dos, treeeeesss...

La meva panxa,

encisada,

s’infla i estira

com una manxa

La meva tràкуa m’insta,

rebel:

“Digue-li que calli,

encantada,

que se t’acabarà el Teeeeemps!!!”

(tren direcció Montpeller, 13/08/2011)

lleu i amabilíssim pessic d’escatologia montpelleriana

(sèrie montpelleriana, 3)

Oooouuu, re-mondieeeu!!!

50 cts. d’€

anar a fer un riu

a la selectíssima

estació de tren

de Montpellier!

Fins i tot consumint:

“il no n’y à toilet, icí, a bar...”

Per molt menys preu

—eeeuɣó : zeeéro...♪♫..☻♯.—

a fer burilles,

del tot pastoses

verdes

gratuïtes,

i ben a cobert de la prístina

sinusitis

que m’ha sobrevingut

en aquesta setmana tan...

heææaaavy

de vacances.

(Montpeller, estiu 2011)

 



heura

Jardin des Plantes, Montpeller'11.

(sèrie montpelleriana, 2)

,

com pot ser

que com més fugi de mare

i més et digui que et passes

i així no et suporto,

o quan no em DIUS res,

més senti en el fons

que no puc viure

sense la teva EXIST-ència?

que ets la nina dels meus ulls

i donaria la vida

per tenir-te una mica

com quan eres petita,

propera:

eixerida,

com ara, si no et reca,

i amb aquella alegria

i vivesa un pelet (o 2)

circumspecta

—un és UN, què menys, a la vida—

però clara
i tan sàvia,

sencera.

(Montpeller, estiu 2011) 

dies irae

(sèrie montpelleriana, 1)

Hi ha dies rodons

de bons: blancs, verds, roigs,

I dies parterres,

ras i breu:

NEGRES.

Avui —2011, 15 d'agost—

he arribada a la conclusió

que no són causa ni culpa

d'un (o una)

ni els roigs, ni els verds,

ni negres,

Sinó d'una Fúria malastruga

que s'estotja en la nua tendresa

de l'alba

i duu un sol ull

de
Ciclòpia

geganta

que et sotja,

O ací, o enllà...

Si et 'certa a tu,

dat i rebentat:

t'ha tocat un dia p∂rterr∂.

Palavas-les-Flots (Montpeller, estiu 2011)

la Callada per resposta

         gran mètode

—o ï més...: de conversa—

que enroca en gruta freda
   qui l’esmerça,

I que eleva

   a categoria excelsa

(a)qui li toca la peneta

   d’entomar-lo

—maleït sia el dialecte

   en verborrea!—,

així com rebi, de bursada

   i com a premi

      a l’ipsefacte,
un tan solemne 

      —i g(a)rant-idíssim... 

                  pam de nassos.

MUNDUS INVERSUS

Òstiquin temporal més solemne que cau!

Sagetes de gel em trompetegen als vidres,

no s'hi veu, al cel.

El mar s'ha benposat de cap per 'vall:

ja ho veureu quin doll de peixos

volant...

MUNDUS INVERSUS

bcn, 30/07/2011, 16:20h

nalustruc

IIÍSSSSSSSsss...........

del tot col·lapsada colgada en un joc de proves
PQ

A qui se li acut emportar-se-les a casa

o a jóc 

— ep! meritotíssimament!—
;))
 per avançar-les, restessin empantanegades

en ple TMPoral de vacances

ai uix...??! O my Gooooood.......

*☻♣♫~~~~~♠♪☻*