diumenge, 25 de desembre del 2011

Un tal pany NADAL'11

com enguany
no l’haví-
em vist mai
Doblers bai-
xen preus pu-
Jesuset
esternu-
Delito-
sos pastors
Màgicreis
que vení-
eu d’Orient
On es tro-
ba la pro-
va del 9
desgovern?
Escatim
per nadal
i tot l’any
que la vi-
da és amor
és la pau
és la jo-
ia justí-
cia
és un clam
Sigues-hi
no exploteu
no robeu
no espolieu
els recur-
sos de Món
i de Nós
ase-Cats
prô ls de Tots
(és a dir
de tot nat
malsituat)
No enganyeu
amb dolçai-
na de plàs-
tic falòr-
nies fal·là-
cia global
demagò-
gica va-
na
ar-Risc-a-
da Cosi-
na bancà-
ria sacse-
ja i no pa-
ra que bès-
tia barjau-
la hecatom-
be d’abast
sideral...
Piiiip piiiiiiiiip.......
Una tal improvisada tirallonga exigeix de si mateixa d'ésser sense contemplacions interrupta perquè no pot evitar d'arribar a espetegar, triï la via que triï, a l’atzucac que caracteritza l’avinentesa històrica que imita.
MOLT
BONA ENTRADA
OFICIAL
AL NADAL
I GENUÏNA
AL SOLSTICI
D'HIVERN
2011



dissabte, 17 de desembre del 2011

els meus alumnes zíngars


Els meus alumnes zíngars,
que em són favorits,
tenen l’extraordinària
qualitat
d’enviar-se a si mateixos
a rodar,
del-dalt-
a-baix,
just havent assolit el cim.
D’això deu ve-
nir,
vols-t'hi jugar,

que m’hi avinc.



divendres, 16 de desembre del 2011

La cara més dura o més blana a la caixa (de)colorada



A i quin pal
Dormo mal
Quin tou d’anys
Navegant.

I me n’adono
Que el que passa
És que la immediatesa
Concreta
Se li fa blana i opaca
—a un—,
I la virtual,
Translúcida i extensa,
Galàxia blava
Cosmologicosideral.

I tu
T’afigures
La lluna
En un cove
De vímet,
Que un dia creix
I
O
Explota
I t’impressiona tota,
Calidoscòpicament,
I a l’altre dia
Respira

Fa figa.





dissabte, 3 de desembre del 2011

les vambes blanques



Quin dia aprendré a retenir-te,
Cop de Fel o Biliosa Ira
i no deixar-me endur per tu,
immergida en el pou
fondo i negre
del retret i de l’enveja
allà on s’endinsa un xiscle prim.

Com pot ser que encara em dolgui
el bon fer
que sempre t’omple cara enfora
i que a mi em manca,
germana,
i tan conscient que n’és ma mare,
dit sigui de pas,

Qui diantre em deu haver engegat
a can Llençat
una i una altra vegada
les vambes blanques?



dissabte, 26 de novembre del 2011

és força eixut (o joc forçat bisil·labiant en doble haikú i amb una cueta final)



és for-
ça eixut
a cops
i cru
notar
que no
hi ha més
que tu
("l'incommensurable pes que ha pres en mi, senyora Fal·làcia!"),
el més
calent
sura
a l'aigüera.

divendres, 18 de novembre del 2011

40/42 BUS

Imatge presa per una servidora un migdia de fa poc, anant cap a la feina i des del 40.

—Marededéusenyor,
senyor Trias,
passeu-me un rosari:
¾ d’hora llargs fent cabal
de si ja arriben o no,
per via barcelonina,
del barri, a l'usuari,
el 40 o el 42!
Que tenen trajecte comú
—ho sabeu?—
al lapse central de l’itinerari
i viatgen plegats
—redéu!—
en sostingut òscul, o besada,
quasi fins al stop-fi.

I el pobre vianant
—enquesteu...—,
mort de neguit en l’espera passada
“carai l’autobús, com tarda...”,
contempla ara estupefacte:
a) el segon dels poblenovins-busos
buit, i empegat al que munta ell, i
b) ningú del TMB que,
en ares d’econòmica eficiència —d’alta metropoli-empresa
baixi a augmentar-ne freqüència d’horaris,
o, simple idea,
i llega: 
acudi a desenquistar-los.


dissabte, 5 de novembre del 2011

deliriumestreeeeeeèsssss.......


Les parpelles se’m repleguen

a tall de llises
i sengles
i denses
cortines
damunt dels ulls,

i m’hi decauen cí com aquell qui,
sàviament i serena, esquiva el repte,
o juguesca, i abomina la brega,
(o, viu-viu...)

El cos se’m rebel·la.
Divendres anat,

per bé que es solia,
de matina,
la dansa de la bruixa,
o pluja fina,

l'he 
fet 
ben
salat,
i no me n’avinc encara:
la tropa arborada i jo sense llança

i amb
l’alba una hora tard.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

MÀenllotada (col·laboració C.Bernad/L.Estruch)




Per què et vénen ganes,
nllotada,
que ets la meva
que(t) re-crees,
de tapar-me la cara?

Ia sé que quasi mai no he fet
el que calia
en teo-
ria.


escultura: Coral Bernad
text: Lurdes Estruch
29/10/2011

divendres, 14 d’octubre del 2011

A CLASSE


I se t'ensorra el món.

I de vegades
aleshores
intentes
abastar
l'INFINIT
fet CONCRET
en un incorregible
incommen-
surable
inevitable
indefecti-
blement
indefens
galifardeuet

de TERCER.

dijous, 8 de setembre del 2011

El matalàs. (melangiosa qüestió-estirabot que escau, i força, a les hores d'anar a fer un cafè. crec.)


Dita popular: ‟ Andròmines i familia serven tan sols el color que els fóra idoni mantingudes a distància.‟  

No heu sentit mai
la sobtada avinesa
i viscosa pruïja
de veure-us canviats,
sens mínim impàs,
per un matalàs?

Io sí.

dimarts, 6 de setembre del 2011

hepàticament



Si despenc
la preuada energia
que el cos requereix
—hepàticament—
Su..ací...,
xisclaré i gruaré
eixiré foc
(i que bé... redéu-se’t!)

Prô em petŗan
 i tan fort
les elàstiques
cordes
als dits...
xerricaré, 'stà clar,
me'n doldré. O sigui que res:
a callar
és a dir benraonar
—agradosament—
i em faré, potser,
d'entrada no en sé,
amb el llorer
o amb l’heura romanticobucòlica

de la victòria.



divendres, 2 de setembre del 2011

Un TOT del tot maniqueu: l’embranzida vital O el no-res

(sèrie montpelleriana, 4)

La meva ment
es relaxa en l’estresssssss....... ☼ ♫ ♪ ♪ ...
prô el meu cos no la segueix.

Respiraré al complet:
un, dos, treeeeesss...

La meva panxa,
encisada,
s’infla i estira
com una manxa

La meva tràкуa m’insta,
rebel:
“Digue-li que calli,
encantada,
que se t’acabarà el Teeeeemps!!!

(tren direcció Montpeller, 13/08/2011)

diumenge, 28 d’agost del 2011

lleu i amabilíssim pessic d’escatologia montpelleriana

(sèrie montpelleriana, 3)

Oooouuu, re-mondieeeu!!!

50 cts. d’€
anar a fer un riu
a la selectíssima
estació de tren
de Montpellier!

Fins i tot consumint:
“il no n’y à toilet, icí, a bar...”
Per molt menys preu
—eeeuɣó : zeeéro...♪♫..♯.
a fer burilles,
del tot pastoses
verdes
gratuïtes,
i ben a cobert de la prístina
sinusitis
que m’ha sobrevingut
en aquesta setmana tan...
heææaaavy

de vacances.

(Montpeller, estiu 2011)
 



dijous, 25 d’agost del 2011

heura

Jardin des Plantes, Montpeller'11.
(sèrie montpelleriana, 2)
,
com pot ser
que com més fugi de mare
i més et digui que et passes
i així no et suporto,
o quan no em DIUS res,
més senti en el fons
que no puc viure
sense la teva EXIST-ència?
que ets la nina dels meus ulls
i donaria la vida
per tenir-te una mica
com quan eres petita,
propera:
eixerida,
com ara, si no et reca,
i amb aquella alegria
i vivesa un pelet (o 2)
circumspecta
—un és UN, què menys, a la vida—
però clara
i tan sàvia,
sencera.
(Montpeller, estiu 2011) 

diumenge, 21 d’agost del 2011

dies irae

(sèrie montpelleriana, 1)

Hi ha dies rodons
de bons: blancs, verds, roigs,
I dies parterres,
ras i breu:
NEGRES.

Avui —2011, 15 d'agost—
he arribada a la conclusió
que no són causa ni culpa
d'un (o una)
ni els roigs, ni els verds,
ni negres,
Sinó d'una Fúria malastruga
que s'estotja en la nua tendresa
de l'alba
i duu un sol ull
de
Ciclòpia
geganta
que et sotja,
O ací, o enllà...
Si et 'certa a tu,
dat i rebentat:

t'ha tocat un dia p∂rterr∂.
Palavas-les-Flots (Montpeller, estiu 2011)

dissabte, 6 d’agost del 2011

la Callada per resposta

         gran mètode
—o ï més...: de conversa—
que enroca en gruta freda
   qui l’esmerça,
I que eleva
   a categoria excelsa
(a)qui li toca la peneta
   d’entomar-lo
—maleït sia el dialecte
   en verborrea!—,
així com rebi, de bursada
   i com a premi
      a l’ipsefacte,
un tan solemne 
      —i g(a)rant-idíssim... 
                  pam de nassos.

diumenge, 31 de juliol del 2011

MUNDUS INVERSUS























Òstiquin temporal més solemne que cau!

Sagetes de gel em trompetegen als vidres,
no s'hi veu, al cel.
El mar s'ha benposat de cap per 'vall:
ja ho veureu quin doll de peixos
volant...
MUNDUS INVERSUS


bcn, 30/07/2011, 16:20h

dimecres, 27 de juliol del 2011

nalustruc


IIÍSSSSSSSsss...........
del tot col·lapsada colgada en un joc de proves
PQ
A qui se li acut emportar-se-les a casa
o a jóc 
ep! meritotíssimament!—
;))
 per avançar-les, restessin empantanegades
en ple TMPoral de vacances
ai uix...??! O my Gooooood.......
*☻♣♫~~~~~♠♪☻*


diumenge, 24 de juliol del 2011

HEPATOPER QUÈ?


Ei, tu, nena,
Transamineta,
confidencialment:

No havies reculat del meu cos
i/o de la meva vida
amb aquella embranzida
que inscrivia
la tanda d’Imurelines
i el pack de Pregnisonetes
que em cruspia
jo soleta
religiosament
i havent esmorzat
cada dia
amb inusitada energia?

I doncs:
Com és que ara
no et fons d’una vegada a 40
si no, al contrari, a 90!
O bé —mica benèvolament— 60,
és a dir
paciència a la gaita
i ni 3 i no res,
i em flagel·les:

ni fuuuu
ni faaaa...?!