dimarts, 16 d’abril del 2019

Petita daina



Avui fa vint-i-cinc anys quin tou de jorns...
que et tenia abraçada, rodona, arraulida
al dedins del meu si (...havies sortit llavors mateix de mare)
mirant-me;
els teus ulls m’interpel·laven, Heura, petita daina,
ens vèiem l’esguard, el cos: de l’Una a Dos.



Avui fas 25 anys i te’n surts de nou de mi;
amb alegria t’emancipes, Heura, eixerida dama,
així que entoma de part meva una consigna
alada lila: la d’arrapar-te tan fort com saps i pots
a la mar, a la terra entre els dits, a la gent, a la teva sal,
a la vida.
Per molts anys, Prinsa💜