L'AMOR - Ensenya.

L'AMOR
Si fos

EN

AI

MA

DA

faria

Romances

d’amor

i Cartes.

Llavors,

Puix no

hi ha ocasió

faig esbós

similar

a la quo-
tidiana

Dansa.—

Qui hi diu
Ball

tan i- 
gual.

‘NAR-

HI

‘NANT
.

LA MÀ

LA MÀ

No us ha passat mai

que la mà us fuig i

s’aventura sola,

entre prats, cingles, comes

grafiant el que vol?

Oi més que sí. Diria

ací com roda

es torna solta

arrauxada

rebel,

de cop enllotada

molla

com tota dins l’aigua

brava

en una eixida de mare.

I tu:

subjecte únic,

EGOlatrita,

tan sols ets capaç

d’adonar-te

—si no, amb escassesa, d’una pura meravella—

de la malesa feta.

EL BUS

EL BUS
Estar-me a una parada

desolada

del 40

que queda just a

sota casa,

Havent-hi passat

2

“70

-i-un”,

que no en vull,

I havent-hi perdut

a la brava,

atès que badava,

1

20

-i-vint

“40

-i-dos”,

el millor

—si hi fos L—,

Suposa un breu

doll

de recança,

o com un xàfec

de modern

estrès.

(Sobretot a les 8-5 minuts del matí tal dia com avui, laboral i vacant a l’escola, amb la qual cosa la minva servei TMB, per bé que secreta-inconfessa, aparenta notòria.)

EL MAR

No sé què em passa

platja mar

aire

que quan t’inspiro

a la sorra se m’esbatana l’ànima

I aquella clausura asfixiant que em premia

de mica en mica, 
si fos com un talp,

al plexe,

s’esfuma tot d’una i apunta consol

Una carícia amigable fina,

com una mà,

calla,

en la levíssima punta dels dits

a dins de l’entranya

murmura:

de poc 
que t’enlaires,

si et deixes

arrenques a córrer.

Tan prompte com

tu

te n’adonis

ja ets fora del pou.

El dia que ve portaré la bici.