dimarts, 6 de setembre del 2011

hepàticament



Si despenc
la preuada energia
que el cos requereix
—hepàticament—
Su..ací...,
xisclaré i gruaré
eixiré foc
(i que bé... redéu-se’t!)

Prô em petŗan
 i tan fort
les elàstiques
cordes
als dits...
xerricaré, 'stà clar,
me'n doldré. O sigui que res:
a callar
és a dir benraonar
—agradosament—
i em faré, potser,
d'entrada no en sé,
amb el llorer
o amb l’heura romanticobucòlica

de la victòria.



4 comentaris:

  1. Bon dia Lu.... hepàticament et diria descansa, dorm, fes acopi d'energies....cuidat un petò..Mercè

    ResponElimina
  2. No ho acabo de copsar avui, perquè escrius en clau o per a tu mateixa. Ho has de reconèixer.
    Amb tot, detecto que necessites descans i que no tens ganes de fer-lo (o no pots). Si és així, el meu seny proverbial em diu que el fetge i el cos en general, quan reclama tranquil·litat, li hem de donar.
    Si m'estic equivocant i la cosa va per altres camins, espero que trobis la via més adequada.
    Literàriament, el text llisca quan el llegeixes, però no me'n puc estar de pensar que és imprescindible sentir-te'l a tu, amb la teva personal cantarella.
    Un petó i cuida't.

    ResponElimina
  3. Si tù t'entèns:
    Jo imagino que es com un atac de "rabieta".
    Perque voldrìes fer i no pots?. O no pots fer el que vols?
    No estic pàs a la teva alçada per poguer respondre amb un bon escrit el que em sembla que vols dir...
    Aixì que no mès et puc dir que si no et trobas bè.... ho sento..
    I si es un clam d'exaltaciò.. dons endevant i consegueix la VICTÒRIA!!
    Sigui el que sigui cuida't i una abraçada que serveixi,,, (mìnim ) 1 setmana....

    ResponElimina