dissabte, 7 de gener de 2023

Llanço l'esguard (A la memòria de la meva mare III)

  

Llanço l'esguard
"on mor
la llu
na en vi"
rosat,
natalenca minvant,
fal·laç,
cercant-t'hi.
(Nadal 2022)

La mar tan gran (A la memòria de la meva mare II)

 

La lluna plena
La margarita
La teva rosa
El cor petit
objectivat
La mar tan gran
disseminada aquí
i allà
per dalt
T'enyoro a tothora en persona
Em puny
M'aconsola sentir-te plena en petites coses tan teves quan hi eres:
La rosa, la margarita, el pati, la xida
Mirar d'emular-te el xic
tan xic
possible
M
A
R
E
fins cada dia,
fins sempre


(cap d'any 22/23)


Mira la primera margarita del pati (A la memòria de la meva mare I)



Mira la primera margarita del pati.
La primera margaridoia del matollar salvatge que te n'hi creixen al pati.
Ja sé que és per la calor avançada.
Ja sé que és el canvi climàtic,
però hi eres:
T'hi he notat expectant, vigorosa
brillant
des de l'etereïtat universa que t'acarona ara;
apareixent-hi,
la margarita,
com un regal
dins d'ella
i per Nadal.

(Sant Esteve 2022) 
 

divendres, 23 de setembre de 2022

Fins a la meva medul·la

 

Mirant d'amarar-me de les guspires més autèntiques, primàries, de la vostra natura essencial, 

pa

pa i 

ma

ma, 

i al cap i a la fi: existencial,

ara que les escampeu a tort i a dret sense cap contemplació ni recança.

Us estimo fins a allò més intern. 

Us estim❤️ fins a la meva

me

dul

la. 

Pares. 

agost 2022

dilluns, 18 d’abril de 2022

I creixem i creixem / Pasqua'22


2022

    2018

2013   
 
 
Triple entrega de #mona
I creixem i creixem
I el temps passa
Ens fem grans i més sàvies

T'estimo

 Fiola

Fada

   BONA 
 

dimecres, 5 de gener de 2022

Facècia Reial

...... eeeeeep! ssssssht........ noto que és ben veritat que tothom se n'ha anat a fer nones...
ara em ve al cap la nit de reis de 2004 (crec) en què, un cop tothom a dormir i fets els preparatius adients (garrofes i aigua per als camells, galetes i nous i xampany per a reis i patges, etc etc etc... me'n vaig a anar a seguir fent un treball (sobre febrer i cardona i les bucòliques de virgili: l'havia de lliurar a l'avaluació de gener). passada una estoneta em va picar la curiositat: deuen haver passat ja??! i jo que camino sigilosament cap al balcó i oh quan hi arribo! me'ls trobo tots, reis i patges pujant i deixant les comandes... i, jo que sí, em vaig posar a compartir amb ells el xampany de les copes (n'hi havia de sobres 🙂)!
va ser una nit inoblidable❤️