27 anys lunars

 

Que la vida et somrigui i tu l'encaixis, 

t'hi donis

sempre

amb la mateixa embranzida energètica d'ara.

 

 

 

Per molts 27

bonics

anys

lunars

Prinsa

  Heura.

 

 

 

 

9 mesos i un dia

9 mesos i un dia
Que bé retrobar-te en la teva sardònica
Essència terràqüia
Sibil·lina
Ara
Però
Em reca dir-te res per no trencar-te
Ni magnificar-te
Perquè ha estat un passar
I no passar

Pel carrer de la Complanta
I un vist
I no vist
I ja he començat a enyorar-te
9 mesos i un dia
I ara què coi em passa que aquest boli
No guixa.

 

De plantes i tal / collage

 

 GULL

  

de #Menta

UFN 

            d'ALE

                     #Vera 

Pasqua marçaliana

 

Clava

da amb do

ble clau

de delit

al sofà per inaugurar, des del carreró de sortida d'aquest divendres pre

Sant

primaveral, la #segonasetmanasantaconfinada de la meva vida 

Alço la copa on neix la lluna, manà

renovat

ambrosia

dolça

i aspra.

Pasqua. 

M'he emborratxat de no necessitar-te.

 

 

Pinçant-me el plexe

Imatge desconfinant la plaça Real

Ara com ara els meus alumnes són la sal del meu dia a dia.
Els únics de carn i ossos, la vida.
I el plaer en donar-m'hi a la meva manera mentre miro de trametre la meva matèria
és infinit. Crec que fins ara mai no ho havia fet sense recança (sóc reservada).
La resta, amics, família: L’ALTRI, és pura pantalla de prop, de lluny, filtrada, 

distorsionant-m'hi jo mateixa en el contacte,
i el que em fa por és veure'm avesar-m’hi. Només de tant en tant em sobta un pessic d'angoixa 

en senyal 

d’alerta

pinçant-me el plexe.
#pandèmia20_21

 

 

 

L'oblit

 

Imatge: Trinxant de Tuixent

Perdó
Pietós
Pot ser
Si bé
L’oblit
NO

(I vinga, va, Karma, sigues considerada: Que fot prou de temps, ja, que 

me l’estic menjant amb patates.)

 

 

Primer BÉs / Comanda poètica

 

Primer BÉs,

Espurnetes meves:
Em voleu un poema a Les Golfes
i a mi tot just se m’acut una infinita tendresa en cadascun(a) de vosaltres,
àvid(e)s de vida en el dia a dia escolar,
plen(e)s d’alegria enèrgica, foteta,
que em renya quan m’equivoco👀 i escric a la pissarra incorrecta😏 per exemple.
 

Avui, que és Vuit
de març,
una servidora delejaria inspirar-vos,
com a dignes rebesnét(e)s d’aquelles dones
dites
bruixes
que no aconseguiren
cremar
ahir,
que us féssiu dignes de la seva saviesa i sentit de la terra i us apliquéssiu
a cor
què vols
en totes les vostres
matèries lectives  

amanides, és clar, de vastes dosis de poesia...😜
 

I au!
Ja està.

Tingueu
una bona nit,

i fins
demà.