O com en un entrepà😕 / distopia II

     

    La dependència del turisme, i la desforestació sense posar-hi remei, i la desruralització (en tots els sentits: agrari i humà), i la desindustrialització, i el deixar a mans de superestructures externes (econòmico-políticament) el cabal substancial de la riquesa autòctona del territori i el seu poder decisori.
 

Aquesta és la mare dels ous. I la natura ens avisa repetidament. Compto tres grans avisos des del desembre'19 (Glòria) fins ara.
I la classe política, res;
a viu-viuejar, nuetis de pèl a pèl
com si poc
que anés
amb ells.
 

El món petarà
I després regenerarà
I naltres, en l'endemig, hi sucumbirem
#apocalípticament
O com en un entrepà😕

O això

O la #revolució

O la revolució / distopia

 

A mi em sembla que petarà el món.

A força de sebreexplotar-lo des de sobre intrínsecament com s'està fent des de fa tants anys i fins ara, malgrat pandèmies i Glòries i sobreescalfades vàries endèmicament esteses pel planeta.

Petarà i la palmarem, la gent normal, i l'esclavitzada, i només sobreviuran uns quants, l'1%, els més cabrons. El planeta regenerarà perquè ja va demostrar com podia fer-ho l'any passat quan ningú l'emprenyava.

El planeta sobreviurà, els més cabrons copularan entre ells i la humanitat (per dir-ne d'alguna manera) tornarà a començar com si es tractés d'una altra era paleontològico-primitiva.

I 'nar-hi nant.

A repetir-ho tot. Culturalment, ja haurà quedat del tot relegat al pou de l'oblit el pòsit nostre: si ja es fa!, i sorgirà una altra cosa que ni goso imaginar-me-la de l'angúnia que em suscita.

O això

#distopia

#apocalíptica

O la revolució.

 

Màscara / diàleg

 

 

─Ieeeps...?! Què et passa?
 

─Res! És que se m’ha desconjuntat la màs

CA

RA

perquè he arrencat a plorar.

 

 

Cremeu

 

Crem🔥u tot el que us bl💣qui el

P💃s i/o

ab💔nyegui el

C🦹‍♀️r

Bon S🐥lstici d'est🍀u 21 

(🔉🔉... esperem, postpandèm🧹C)🌒🧘‍♀️

De trolls

Es bloquen els trolls!
I no les amigues.
Blocar les amigues,
Segar-les a colp de dalla
De la teva vida, i el més fort,
Sense avisar ni
Respondre, no és de
Gènere humà.
I mira
Com que puc personalitzar, doncs
T’ho dic: Ets un cínic
I els fats no ho vulguin, que un
Dia no acabi
Petant-te
Tanta
Amoralitat.

 

Shakespeariana existencial

 

 TUBIK
ORNOT
TUBIK

Corregint (i
creixent
CREC)
Al llindar d'un dissabte
Gris.

El rave

 

Vas agafar
D’una estrebada
El rave per les fulles
I el vas enviar
Sense cap contemplació
Al contenidor de rebuig

De part del rave:
“─Un verti-

gen d'OI
del més
profund (potser per l'impàs al contenidor)
I,
A mes després,
encara,
bon punt de
desolació”.