Shakespeariana existencial

 

 TUBIK
ORNOT
TUBIK

Corregint (i
creixent
CREC)
Al llindar d'un dissabte
Gris.

El rave

 

Vas agafar
D’una estrebada
El rave per les fulles
I el vas enviar
Sense cap contemplació
Al contenidor de rebuig

De part del rave:
“─Un verti-

gen d'OI
del més
profund (potser per l'impàs al contenidor)
I,
A mes després,
encara,
bon punt de
desolació”.

 

 

🤨N'heu tingut mai?

 

Aquelles intuïcions videncials
que travessen la teva vida sencera
com a tall de sageta
posant-te en alerta
a la qual ─avís astral,
sideral...─ 
A CA BES NO FO-
TENT PAS
el cas
que cal,
i que,
per tant,
recordaràs sempre...

─N'heu tingut mai?🤨

Silogisme amatori

És molt més fort l'abandó entre els amics que

als amants

Perquè els amics apuntalen amb un somriure de dia la bastida     de la teva carcassa vital

Tots els amics tenen una petita cosa (o grossa)

     d'amants

#silogisme

 

juny 2020 #pandèmic

(imatge: fotograma d'Annie Hall, Allen 1977) 

 

 

El meu regne/presó

El meu regne/presó
La mà gegantina de dades
d'avaluació (i el dolor d'un color
que em falta)

El meu delit més preuat
El bes pausat/exultant
de la mar

salada.

 

Les meves veïnes d'alcova

 Les meves veïnes d'alcova,

 

les ORENETES,

retornen sempre afanyoses,

àvides d'aura nacrada

de Sant Jaume

per primavera

a condicionar-se el jóc

i alimentar les cries

peixant-les, fent via

a cops de bec,

de vol de ronda,

a cops de cant breu, fi,

cristal·lí,

d'alegria aplicada,

en vol a escala mitjana

en triangle

per sobre le meva, la vella

l'eterna,

per sobre la SEVA

 

teulada de casa.

Comiat

 Desenxarxant-te de tot.

És el moment, també.
Treu-te del cap i del cor
Aquella càlida seducció
Alhora manyaga i esquerpa
Que fa 4 anys que se t’entortolliga
A l’entranya, sovint

─per 7 vegades─
Set
Congriant-t’hi L’angoixa
Del desconcert.

T’ha apartat Bruscament d’ell
Amb rústega i afilada
Manotada
Clec
Sense motiu real
Inventant-se de la manera
Més barroera
I vistosa
El pretext
Sense el més ínfim Interès
A no fer-te mal
Redundant-hi, i
Mutisme total

─Viscuda agredolça consecutiva tortura des que vaig accedir a llançar-me a estimar-te i fins que vaig poder deixar-te anar. Els astres t’acompanyin,
Va.