imatge: http://archives.chennaionline.com/health/homoeopathy/2004/09homoeopathy08.asp
Quantes pessigolles
que’m zigzaguegen la gola
Quins cops de timbal
que’m percutegen a la ment.
Tinc la cara encapsulada
Les oïdes em ressonen
I els narius...
M’ha dit un dit,
intrèpid expedicionari que fóra
que si, sigil·losament,
hi pugés,
es perdria en apelagosa malesa
de vell aiguamoll de gatoses
o de plastilina verda.
El cap em maqueja per dins,
tenaç i persistent,
enfilat a la meva figura
que li fa de columna
extàtica i sedent
allà a un banc del Cap,
sinusítica perduda,
entre el brogit de moltíssima gent
fent cua.
L.Estruch, novembre'10
fent cua.
L.Estruch, novembre'10