divendres, 28 de desembre del 2012

quadre clos



estudiZEROteatre, "la cantant calva", 2011, http://www.estudizeroteatre.com/teatre_repertori.php?id_obra=145

Quina mala llet que em ve
contemplant aquests quadres de 4,
de 2 o de 3 tan ben fets.
No sé què deu ser.
No hi ha res
—amb tots els respectes—
que em percudeixi tan fort les temples
en diada solemne de nadal
com topar de tu a tu, o a esquitllentes,
amb un receptacle de 4,
de 2 o de 3
—resi així dit: ‘família amb cuirassa’—
petitburgès.

Humilment a la memòria del 'Ball robat' (1958, J.Oliver) i 'La cantant calba' (1950, E.Ionesco).  

dilluns, 24 de desembre del 2012

NADAL 2012



fotos: bcn, I. portal de l'àngel, i II. pg gràcia/pl catalunya, 24/12/2012

...quina nit urbana

 xardorosa i freda,
callada
d’hivern;
enmig del brogit
lluminós i sord
dels neons,
amb la placa estentòria de gel.

 RRRRRRRRRRRRRR...

ressones estómac
el buit més atàvic
etern
dolor que traspues
o filtres
som àtoms
de vida;
tot just és capaç d’esverar-nos
unir-nos
confio
Na Lluitanti-
tantainjús-
tici
i

el no-res
MOLT BON NADAL 2013
Lurdes Estruch

                                       

divendres, 30 de novembre del 2012

divendres, 5 d’octubre del 2012

Oximorònica




Oximorònica
 ja que,
per més esclava
que tiri
al de-dia,
atansant-me
les garrofes,
vaig
lliure
com vent
sense
cap
anell
ni fermall
—si vas a mirar—
que em travi.
I em dic:

¿Com
pot ser,
si no tinc
minut
per notar
les dèci-
mes de segon
(i de trobar-me en un no sé què fe’nnnnn... de desconcert:
a tant arriba, la dita algaravia...),
que sigui feliç?

RECTE PREC




—Ossos tots,
Ròtula esquerra principalment:
Feu-me el favor de comportar-vos,
d’ésser discrets.
Que duc mig segle
amb levíssim escaig,
encara (home!)
amunt i avall,
i prevista
donar molta guerra.

Va... vinga...
us ho llego:
tindreu radiològica foto marcant figura...
per bé que després,
oi que us abelleix,
No em grinyoleu més!!!

l'única arma



 
La meva angúnia
o neguit
clama a l’infinit
amb udol rònec.
I l’única arma,
m’acut a esgrimir,
de defensa,
l’enèrgic parapet,
és el record
la personeta presa
—irracionalment—
i fer-ne una oda,
consol entre sons,
amorosa carícia,
família els amics,
que en perpetuï
la delicada
i vívida
memòria.

 

Dama mort



Dama mort                        
Ets un xoc
Que aclapa-
Res qui et veu
A l’extrem
Puix t’enduus
Treus del joc
Qui sotmets
Nul·la sort.
I si apun-
Tes plançó
Saba no-
Va florent,
     No hi ha res que et deslliuri de la meva categòrica repulsa i d'un infinit
     Desdeny.
    
    
    

dimarts, 21 d’agost del 2012

ERA L'ARA? (bis)



Són taronges
Les xancles
Les pedres
Saltar-
Les són
Blanques
Les aigües
Són altes
Caliginoses
Re-
Cimentades
No pas
De nacre
D’entrada
Rebutgen
Rellisquen
Germana
Misèrrim
O ble
D’impo-
Tència que
T’acompanya
Mesquinesa
Vana
Quin sol
Defugit
La lluïdesa
Dubtosa
De l’aigua
S’esmuny
Entre els pits
Breus
Nus
Què has dit
Les cames
Adolorides
Els peus
Nyèbits
L’alt ventre
et fa un
Bluf
I
Si t’en-
Dinses et
Sobta un
Pantà
Ves com
Passar a
L’altra
Banda
Ni se
Li acut
Apun-
Tar
A
La Lluna.

dijous, 16 d’agost del 2012

ERA L'ARA?






Són taronges
Les xancles
Les pedres
Saltar-
Les són
Blanques
Les aigües
Són altes
Caliginoses
Re-
Cimentades
No pas
De nacre
D’entrada
Rebutgen
Rellisquen
Germana
Misèrrim
O ble
D’impo-
Tència que
T’acompanya
Mesquinesa
Vana
Quin sol
Defugit
La lluïdesa
Dubtosa
De l’aigua
S’esmuny
Entre els pits
Breus
Nus
Què has dit
Les cames
Adolorides
Els peus
Nyèbits
L’alt ventre
et fa un
Bluf
I
Si t’en-
Dinses et
Sobta un
Pantà
Ves com 
Passar a
L’altra
Banda
Ni se
Li acut
Apun-
Tar

La Lluna.


dilluns, 9 de juliol del 2012

Madona Cortisona





Un dolor espès
opac
intern i coent
persistent,
a tall de sempitern recordatori,
és el que em causa Madona Cortisona
en la seva clara i metòdica marxa.

Em clama a dosis,
en un gota a gota permanent
mentre fuig del dedins del meu cos,
del moll dels cartílags, com dient:
“T’he deixat el fetge a lloc i me’n vaig
però ací et llego,
majestàticament,
una estentòria penyora,
la meva.
Siga com una botzina
perquè notis ma règia
absència
en la teva trista,
per vana,

ossamenta.”








dissabte, 23 de juny del 2012

Solques intrèpida les estrelles,


dibuix, Joan Grau http://blocs.mesvilaweb.cat/joangrau


Solques intrèpida les estrelles
roges, blaves, grogues, verdes, trèmules,

a rierades, i tant hi fa
la pantalla fosca que t’amara,
la negra nit. Segur que t’inspira
una piula, els coets, i dispares
amunt, espaterrada, a l’empenta
de la revetlla.
M’encanta el teu posat circumspecte,
l’eròtic barret, la nàpia i la
capa violeta.
Que hi ha més xampany?
Quan baixis de dalt, informa d’una
galàxia més sàvia, justa, clara,
nua. I felicita les Janes
i derivades. I pel dibuix,
en Grau.

Molt bon solstici d’estiu, molt bon
foc i una nit fetillera
;) 

enguany.


Lurdes Estruch, solstici d'estiu 2012



dijous, 7 de juny del 2012

Amics!

bcn, mani cívico-indignada 19/06/2011

Amics!
¿No hi ha pas ningú que encara recordi
encara que d’una manera velada
aquella alegria de vida que el
món era just,
que ens envoltava,
encara i si l’enteníem políticament,
en gran
mitjana
o petitoníssima
escala?
JO NO.
O sí, però...
—Justineeeeeeet....!!!!
ON eeeeeeeeeeets......???!!! Ja no et besllumo, ja quasi, de lluny que te’m fas.
No hi ha color, tal dia com ara
Nosaltres no som d’eixe món


diumenge, 22 d’abril del 2012

PER UN BON I PROLÍFIC DRAC’2012

En un temps convuls
roig i negre
negre atzur,
no com el màgic herald
sinó gèlid blau
l’oceànica blavor
o abissal depressió
que ens amara o encalça
que apunta que avança,
Fa un gran Goig
o és Grat pur
que se t'aparegui un
DRAC
bel·licós i bru
ocre i terrós
—o que t’hi tornis—
i que et presenti amb embranzida
o amb totes les armes i els dons,
amb amor
i amb ardor
una flor.

Lurdes Estruch, Santjordi 2012

diumenge, 15 d’abril del 2012

I ja en tens 18

             
              Recordo com si fos ara
                   aquell assolellat divendres tarda

15 d’abril del 94,
17:10: 18, 19, 20...,
probablement foren,
que havies nascut
en 1 no-res
feia res,
i en un llit amb rodes
d’aquells que corrien
per llarg passadís,
Vall-del-Sol-Nadó
la-Vall-de-l’Hebró,
te m’havien posat cos a cos.
La teva mirada em fitava felina,
grisa i clara,
expectant.
Potser hi haurà qui dirà:
                            
“I ara...
Si els infants nounats
ja siguin nins o ninones,
ninetes,
no miren mai,
sinó que un cop han bramat
clapen. O com si ho fan...”

I em serà ben igual
perquè tu sí que aguaitaves,
Heura;
em sostenies l’esguard
amatent, però parat :O
com dient-me:

“I ja en sabràs tu
de cuidar-me i tractar-me,
d’anar-me pujant?”
I jo,
pauperríssima de mi
o del tot llega en la matèria,
no sé si n’he après ni poc ni gaire
de cuidar-te,
però sí  sé que no ho oblidaré
mai.

Per moltíssims més anys
i ben vius i joiosos,
Prinsa...


Lurdes Estruch, abril'12
fotos d'Heura: hivern'95, estiu'00, hivern'04, estiu'11

dissabte, 24 de març del 2012

53 anys


53 anys
Ha degut fer
que feu de plegats,
de convivents,
de comprovada paciència
meritosa i compartida,
de l’enllaç
matrimonial.


Quan jo era petita
us sabia a distància,
El papa els raïms
i la fàbrica
Alguna vegada,
molt poques,
una plantofada
I l’excelsa
CARBASSA
al josep-de-les-bates.
La mama enfeinada
però sempre tan clara.

A tal dia d’avui,
18 del 3 del 2012,
Vull dir que me’n fot
la suprema postrema
testença
que heu fet,
ja que us duc
pètriament
enllosats
dins meu:

La Mèlia,
ni que sigui per pròpia mancança,
d'una,
en el record
i assumpció
de com feia de MARE.
El Josep,
Aigua-renter,
en el delit i en el joc
d’anar-se’n avall
a les seves;
en el lligam
primari i rústic,
atàvic,
que nua i desnua
cada dia de la seva vida

amb la terra.





Lurdes Estruch 18/03/12; fotos: (i) l'hort, (ii) la riera, i (iii) en un marge "d'allà a baix la carretera".