diumenge, 4 d’octubre del 2015

Rapejant - 19 ARNAU

 El di-
a que
vas néi-
xer al Mar
 la bo-
ca un clam
els ulls
mirant
de bat
a bat
 came-
tes llar-
gues bra-
ços tal
Avui 
fas anys
DINOU
postals
Em va
semblar
que costaria
Te'n vas
al fons
o a dalt
de tot
i jo
m'hi to-
po escla-
ta estrella. 
I tan-
mateix
l'amor
que et tinc
és sen-
se fi.
Hem de
plantar-
hi una
gran da-
ma que es
diu
Calma
enmig
dels dos
amb u-
na espa-
sa, i 
aspi
rar, i la 
gran ri-
alla. 
 M'ho va 
semblar 
dijous 
passat 
mentre 
girà-
vem amb 
tot l'art
truita
patates
PER MOOOOOOOLTS
MÉS ANYS
Petit
i Gran
Nen meu
Amor
19
Arnau
1/10/15


dilluns, 31 d’agost del 2015

cinefilonostàlgia




Quin salt de cor!

quan se t’atura el cursor del TEMPS
i et comença a rebobinar amb ànsia
a saber tu...
de pura endreça,
i tan bon punt t'arriba a la pensa
un flash de 27 llunes anuals
enrere,
com l’entrega sencera
aquella...— de 40.
Són batzegades —tant sí com no
cinefilonostàlgiques

I avui,
al capdamunt de moon... estiu 2015,
voto per remanegar-los —dins d’ells, tots ells...—,
flashos a tall de vòltius
luminicoregeneradors,
en aquesta petitíssima —que no pas ínfima...
pel·lícula de vida
que també és vostra ;) 
de la qui 
aquí 
piula.


adéu adéu maifrend...



Ui, la mare
Que a prop que he estat de tocar
la inhumanitat freda
desengatjada
Aquella en què tots els colors del món
que t’han fet festa
es tornen gris fort
 negre
Tu te’m vas espolsar
a la més pura
ribotejada
brava
en fer-te nosa
Jo m’hi he vingut a enfrontar
Tu ni em recordes
ja
Et sóc nit ignota
en aquesta joiosa boirina
de lluna mel·líflua
que t’amara
ara
M’has esborrat del mapa
I
pel que a mi toca
He mort el drac
arrabassant-te
avui
per fi
un minut d’or:
el d’esgrimir-t’ho a la cara.

12/08/15





dimarts, 11 d’agost del 2015

la maleta





No sé si algun cop seré capaç de mostrar-te el punt 
de tan amunt
fins on t’estimo
nen
fill
i no només
atès que  no hi ha ni cap déu
antic
modern
etern
que el pugui abastar
sinó perquè te’m gires de cor i d’esquena
i fermes les tanques de la teva maleta vital
amb clau i candau
i no tens
 es veu
infinitèsima intenció d’obrir-me’n escletxa
i que hi pugui enviar
una mà
Només n’hi ha una
crec
No interferir més en aquest coi de maleta
obtusa
complexa
insegura
fèrria
meravellosa
teva
atès
també
que veig
que si friso per aferrar-m’hi se’m trenca la nansa
Si em vols
ja em saps
a prop
:O
Em busques



dimecres, 22 de juliol del 2015

fabulant





Una vegada hi havia un Amor taaaaaaaan… fort
Que va donar doble cabriola en ple vol
I va clavar les potetes en sòl llunyà
Verd
Nou
De tardor.
Com que era un Amor taaaaaaaaaaaaaaan fort
Brillant
Roig
Blau
Ooriginaaaaaaaal... 
Generava de si mateix una saba amb la qual pintava, garlava, cantava, menjava;
i necessitava mooooooolt d'aire... i traça i alta
Carpa.
Com que era un Amor taaaaaan… fort
Brillant
Roig
Blau
Originaaaaaal…
Es va demostrar de seguida entelèctic… ignot, extraterrestre 
Impossible de pura necessitat.
I un dia algú va passar per ‘llà i va pensar: coi... d’Això... 
Quina nosa
Li va clavar una rabiosa patada… 
—Vull dir una guitza... diríem… —
i se li va desinflar.
FI







dilluns, 20 de juliol del 2015

laudatio





LAUDATIO
Alegrem-nos-en!!!
O déu
del sol
naixent
De la felicitat dels altres.

ID EST
Ni mai la duplicitat l'endevinis extrema: pel davant
i pel darrere.



dilluns, 22 de juny del 2015

dimecres, 17 de juny del 2015

Plaça de Sant Felip Neri




Abstreta de l'absorció turística que s'hi abraona com una tela 
aràcnida i 
reblerta de llum, de
l'aigua enriolant de la font i el devessall de floretes grogues que queien dels arbres 




com en bella dansa perpètua, estiuenca primera, la primavera, i de la guitarra d'Àfrica penetrant-te, fins al cor més profund de la teva entranya.













Va ser un impàs meravellós, inesperat, de mi mateixa
i la plaça Neri
 
(i amb tots vosaltres ;) 

ahir a la tarda.





dissabte, 30 de maig del 2015

futbol d'elit



...Veeeus?! 
És en avinenteses com eixes: la copa del rei
únicament
que hi veig
majestívol
eteri
inqüestionable sentit 
al dit


futbol d'elit.



dilluns, 27 d’abril del 2015

Tot té un sentit!



Tot té sentit!
Aquella fiblada crua
dins teu
a la una 
la matinada
en descobrir que no hi era
O aquella titella que vas capir de seguida
que no era seva
O també:
El lapsus total
descontrolat a
les parades d’un bus
habitual
a l’instant que 
ascendia
prístina ella
la Imatge
Tot té un sentit
I que el puguem capir
mesurar
apilotar en el conjunt i
al bell damunt
d’ell
seure-hi
O etzibar-hi un tros
de guitza solemne
I créixer
27/04/15
Mont
Serrat
í
Dilluns



dimarts, 14 d’abril del 2015

Per molts anys, maga!

                 

Semblàvem l’Elizabeth Bennet a tota pastilla austeniana                                          
en córrer
qui diu la muntanya, la indòmita vall anglicana
o la Rambla nostrada
Tan belles, veloces, com ella
d’un Zuric estant, casual
a casa
divendres passat.
Pretext?
No en Darcy Fitzwilliam, a fe
ni res
Sinó xerrar.
La birra, divina mesura entubada, canyeta fina, com dóna
POÈTICA PURA
quan t’espetega a la llengua i això mateix —res més— desencuirassa la ment
(—Perdó... què he dit?)
Igual que un petó.
O aquella manyaga sobtada desentumint-te la màgia i trencant-te a
micromilionèsimes miques
l’efígie, les restes de cripta de gel
adolescent.

Que els astres poètics
artístics
social-analítics que vinguin
humans
et siguin propicis
reina
en aquesta vint-i-unena entrega
Heura
filla meva
guapa
capicuada
maga
PER MOLTS ANYS
15/04/15




dimarts, 31 de març del 2015

plany no-publicitari



Amb el TE
se t’apareix una fada
que t’acarona la panxa
i et diu
No ploris
el vist
ni l’oblit amb què veus
que t’amara
ni el temps fugit
La pessigolla
—que dolça que càlida…—
que t’amanyaga l’entranya
i et diu hola J
amb el TE
de xocolata i taronja
és un plaer
No el bescanvio
ara com ara per 
RES