La bici roman
en estat vegetal
a l’entrada.
La hi he deixada,
si bé en absència
la làmpara tricariada
oberta,
Adriana Celística d’en Grau.
I jo a la platja,
bocaterrosa d’arena
sense algues,
la planxa gebrada i plana, maduixes
a l’alba,
iogurt de merenga a la menta.
Absolut.
Irem a la pètria càmera d’en Brut?
Llisquen onades alçant-se,
les unes, les altres,
cavalquen rostolls,
algun iot, albí, de fons.
Pressento ocellets
al damunt d’escumoses crestes
o abruptes dunes
brunes.
brunes.
Les ones,
que golfes,
la cua que hi neix al biaix i que esglaia,
alquímica fada,
que blava i càndida, o no, que fàtua.
I SÍ:
I tant que corglaça,
gebrada,
la febror gallinàcia
d'un Peix!