dijous, 8 de setembre de 2011
dimarts, 6 de setembre de 2011
hepàticament
Si despenc
la preuada energia
que el cos requereix
—hepàticament—
Su..ací...,
xisclaré i gruaré
eixiré foc
(i que bé... redéu-se’t!)
Prô em petŗan
i tan fort
les elàstiques
cordes
cordes
als dits...
xerricaré, 'stà clar,
me'n doldré. O sigui que res:
me'n doldré. O sigui que res:
a callar
és a dir benraonar
—agradosament—
i em faré, potser,
d'entrada no en sé,
amb el llorer
o amb l’heura romanticobucòlica
de la victòria.
divendres, 2 de setembre de 2011
Un TOT del tot maniqueu: l’embranzida vital O el no-res
(sèrie montpelleriana, 4)
La meva ment
es relaxa en l’estresssssss....... ☼ ♫ ♪ ♪ ...
prô el meu cos no la segueix.
Respiraré al complet:
un, dos, treeeeesss...
La meva panxa,
encisada,
s’infla i estira
com una manxa
La meva tràкуa m’insta,
rebel:
“Digue-li que calli,
encantada,
que se t’acabarà el Teeeeemps!!!”
(tren direcció Montpeller, 13/08/2011)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)