dijous, 8 de setembre del 2011

El matalàs. (melangiosa qüestió-estirabot que escau, i força, a les hores d'anar a fer un cafè. crec.)


Dita popular: ‟ Andròmines i familia serven tan sols el color que els fóra idoni mantingudes a distància.‟  

No heu sentit mai
la sobtada avinesa
i viscosa pruïja
de veure-us canviats,
sens mínim impàs,
per un matalàs?

Io sí.

dimarts, 6 de setembre del 2011

hepàticament



Si despenc
la preuada energia
que el cos requereix
—hepàticament—
Su..ací...,
xisclaré i gruaré
eixiré foc
(i que bé... redéu-se’t!)

Prô em petŗan
 i tan fort
les elàstiques
cordes
als dits...
xerricaré, 'stà clar,
me'n doldré. O sigui que res:
a callar
és a dir benraonar
—agradosament—
i em faré, potser,
d'entrada no en sé,
amb el llorer
o amb l’heura romanticobucòlica

de la victòria.



divendres, 2 de setembre del 2011

Un TOT del tot maniqueu: l’embranzida vital O el no-res

(sèrie montpelleriana, 4)

La meva ment
es relaxa en l’estresssssss....... ☼ ♫ ♪ ♪ ...
prô el meu cos no la segueix.

Respiraré al complet:
un, dos, treeeeesss...

La meva panxa,
encisada,
s’infla i estira
com una manxa

La meva tràкуa m’insta,
rebel:
“Digue-li que calli,
encantada,
que se t’acabarà el Teeeeemps!!!

(tren direcció Montpeller, 13/08/2011)