40/42 BUS

Imatge presa per una servidora un migdia de fa poc, anant cap a la feina i des del 40.

—Marededéusenyor,

senyor Trias,

passeu-me un rosari:

¾ d’hora llargs fent cabal

de si ja arriben o no,

per via barcelonina,

del barri, a l'usuari,

el 40 o el 42!

Que tenen trajecte comú

—ho sabeu?—

al lapse central de l’itinerari

i viatgen plegats

—redéu!—

en sostingut òscul, o besada,

quasi fins al stop-fi.

I el pobre vianant

—enquesteu...—,

mort de neguit en l’espera passada

“carai l’autobús, com tarda...”,

contempla ara estupefacte:

a) el segon dels poblenovins-busos

buit, i empegat al que munta ell, i

b) ningú del TMB que,

en ares d’econòmica eficiència —d’alta metropoli-empresa—

baixi a augmentar-ne freqüència d’horaris,

o, simple idea,
i llega: 
acudi a desenquistar-los.