dimarts, 30 d’octubre de 2012
divendres, 5 d’octubre de 2012
Oximorònica
Oximorònica
per més esclava
que tiri
al de-dia,
atansant-me
les garrofes,
vaig
lliure
com vent
sense
cap
anell
ni fermall
—si vas a mirar—
que em travi.
I em dic:
¿Com
pot ser,
si no tinc
minut
per notar
les dèci-
mes de segon
(i de trobar-me en un no sé què fe’nnnnn... de desconcert:
a tant arriba, la dita algaravia...),
que sigui feliç?
RECTE PREC
—Ossos tots,
Ròtula esquerra principalment:
Feu-me el favor de comportar-vos,
d’ésser discrets.
Que duc mig segle
amb levíssim escaig,
encara (home!)
amunt i avall,
i prevista
donar molta guerra.
Va... vinga...
us ho llego:
tindreu radiològica foto marcant figura...
per bé que després,
oi que us abelleix,
oi que us abelleix,
No em grinyoleu més!!!
l'única arma
La meva angúnia
o neguit
clama a l’infinit
amb udol rònec.
I l’única arma,
m’acut a esgrimir,
de defensa,
l’enèrgic parapet,
és el record
la personeta presa
—irracionalment—
i fer-ne una oda,
consol entre sons,
amorosa carícia,
família els amics,
que en perpetuï
la delicada
i vívida
memòria.
Dama mort
Dama mort
Ets un xoc
Que aclapa-
Res qui et veu
A l’extrem
Puix t’enduus
Qui sotmets
Nul·la sort.
I si apun-
Tes plançó
Saba no-
Va florent,
No hi ha res que et deslliuri de la meva categòrica repulsa i d'un infinit
Desdeny.
Desdeny.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)