dimecres, 20 d’octubre del 2010

odissea a l'abast



A la meva filla
Demanaves ansiosa per Venus,
Eneas i Július Anquises
o sa mare,
la fonedissa Creüsa
—¿la qual... no fou, sí mateix, jeisoniana, Heura?—

ahir nit

I a mi em ressorgia,
excitada i sol·lícita,
un triple delit:

1. Bressolar-te de nou
al vaivé dels les nimfes i herois
i la nau que fugia de Troia,

2. Renovar-hi, entre fils:
“Quants llibres respiren a dins de l’eneida
i en qui edità l'Hermes, emissari de l’odissea,
o bé, com s’ho manega Afrodita
o He-le-na-la-be-lla
per fer-se amb París? ...”
la marca d'Ulisses, l'euricleana petja,

i 3. Aplegar d’una revolada
la mitològica (o a-fortunada)
cartilla
i confegir-hi una tan planera pín-do-la,
màgica,
saborosa,
concentrada
i rodona,
que arribi a complaure,
de totes botades,

els excelsos déus.


dilluns, 4 d’octubre del 2010

els teus ulls



Els teus ulls eren brillants,

i l’empresa que ahir et movia,
frenètica,
mèlia,
il·lusionada,
en foradar amb el punxó la fusta
i engalzar-hi unes cortines
de finestreta de cuina.
Són de topos rojos, 
groc,
blau, 
verd,
a dues bandes exactes
mig nuades amb llacets.
Hi queden cenyides
i no,
ni de bon tros, escasses,
i per sota la gasa blanca
hi beslluma
aquella alegria
entelada,
nítida,
inconfusible
que emanava de tu sola
quan jo era petita,
mare,
i pujaves les escales
amb embranzida,

la claror d'un altre dia.
(octubre 2010)