Em sobta
la recurrència
que em ve,
dia sí dia també,
d’heure’m conscient
que la gran meravella
de la meva vida,
la més intensa,
ha estat
és
fer la mare
ser-ne.
I,
si,
en el meu cas,
és un sentiment
profund
intens
intens
sublim,
I ho he fet,
o
ho faig,
tan diferent o convencionalment...
siguem francs:
objectivamalament,
La meravella que besllumo
o albiro
deu venir
de l’expectativa,
per força
inacomplerta,
d’imaginar
QUÈ deu sentir:
la immensa profunditat
miraculosa
en què es deu sentir immergit(ida)
aquella
(o aquell)
qui
ho ha fet,
o ho
fa,
ho ha fet,
o ho
fa,
senzilla-
ment
BÉ.