divendres, 21 de juny del 2013

“... anem a l’escola, 2 lustres enllà”


“... anem a l’escola, 2 lustres enllà”


Us mirava els cossos
petits petitons,
a cada revolt de segon...
més pocs
fins sentir-se
Plof!
Trencadís
de l’encís,
fonedís,
a la porta del col·le.

Era inevitable
l’atac d’enyorança sobtada
que em sobrevenia...
Un dia,
de tant de fitar com marxàveu,
embadalida,
em vaig veure de cop
abocada
(...i com, si no, no hi 'via cap barana)
en el clot d’aquell arbre
 —un plàtan o acàcia—,
i vosaltres, que,
ves quins atzars de la vida...
aleshores miràveu,
no heu parat de riure-us-en
encara 
de la qui parla.

Lurdes Estruch
fotos: 1999-2003