A i quin pal
Dormo mal
Quin tou d’anys
Navegant.
I me n’adono
Que el que passa
És que la immediatesa
Concreta
Se li fa blana i opaca
—a un—,
I la virtual,
Translúcida i extensa,
Galàxia blava
Cosmologicosideral.
I tu
T’afigures
La lluna
En un cove
De vímet,
Que un dia creix
I
O
Explota
I t’impressiona tota,
Calidoscòpicament,
I a l’altre dia
Respira
Respira
Fa figa.
Al·leluia! Lurdes, no em preguntis per què, però m'ha funcionat això de deixar comentaris. I a més amb el navegador Firefox, que és el que faig anar sempre i abans no havia pogut mai fer cap comentari.
ResponEliminaM'han agradat molt els poemes i les cançons. No sap com m'han fet de servei. Seria una mica massa llarg d'explicar. Només dir-te que he trobat un diccionari "on line" molt interessant.
Ah! Lu, si no és molt preguntar, qui són les de la foto del poema de les vambes? Deu de ser d'un dia de la mona, no?
Bé, una abraçada i bones festes a tots els que ens unim a nausica a les golfes.
som la meva germana mitjana i jo, Pau (tinc 2 germanes: jo sóc la gran i amb la que ve després de mi ens portem 1 any i mig. la relació amb ella és una mica com de bessones només que som antitètiques: ella és justament com no sóc jo i a la inversa. el poema de la mona es refereix a la nostra relació).
ResponEliminaestic molt contenta de retrobar-te i que t'agradin els poemes. de fet quan vaig dir-te que en tenia 2 de nous no em referia al de la mona sinó al que va a sobre d'aquest: "els meus alumnes zíngars").
una abraçada molt i molt forta, Pau, i molt bones festes i 2012.
Ítaca és fer camí, uns dies plou i altres fa sol.
ResponEliminaJoan Grau
Hola, Lu!
ResponEliminaDiu que també estem formats per pols d'estrelles...potser això de la lluna en un cove és un tema ancestral nostre!
El món virtual no el trobo diferent al real... de fent naveguem pels dos; de vegades el vent ens porta, i de vegades sabem dominar millor el timó!
(Com sempre encertadíssim l'atrezzo musical!
Petonets i que el vent ens sigui favorable!