─Màama...
Marona que ja no hi ets
I que et noto tant en mi que et podria olorar, tocar, besar
A cops et crido com feia sempre
davant per davant (com ara, de vacances) o al telèfon
I costa tant!
Mai pararé d'enyorar-te
És del tot natural que te n'hagis anat
Ho volies
No podies
Tocava
Però és del tot impossible fer veure que el temps passa
mirant d'omplir-te
Emular-te
foto de la rosa: Dolors Torres
