"Carrer dels Assaonadors", Joshemari Larrañaga http://jmlarranagaacuarelas.blogspot.com/2010_02_01_archive.html
Vies antigues
estretes, níti-
des i obscures,
La lluna feineja
Triωmfa
deleja
en el zenit
de l’Arc.
M’he perdut,
per atzar,
solcant la Ribera
un capvespre,
calent i
robat al Temps.
...Assaonadors, Corders,
Princesa,
de-vo-tai-Be-a-ta
Caterina nostrada,
quin mite!
i de nata
a la cúbica granja
que fa cantonada
d'absenta
d'absenta
i la flaire de sàndal difús,
a pertot.
La remor musicada
olfactiva
de l’índia
em davalla
dues dècades enllà:
Pessigolletes al ventre,
em batega ben fort aquest cor;
no em facis dir on aniré
per aquí
per aquí
La biblioteca Francesca,
tant d’ara,
s’evidencia de cop
I,
fet el fet,
m'enretiro,
com Aleshores,
a jóc;
a jóc;
“—Escolta, perdona... una pregunta —m’emprenen—,
Què t’hi has posat al Pèl,
que brilla en perpètua nit negra
llampega
espurneja
espurneja
i
figura
vermell?”
text/fotos: Lurdes Estruch, gener'11
figura
vermell?”
text/fotos: Lurdes Estruch, gener'11