diumenge, 29 de juny del 2014

cinematògraf




Fora, va... tu...
Passa d’una vegada pantalla:
ni se t’acudi un altre rebobinatge!
Si cal, a la pira i tot, més ardenta,
el cinematògraf.
Que ja no puc.
Que la culpa es torna verda de tan negra
si més la remenes,
o d'un burell fosc.

dimarts, 24 de juny del 2014

Oh Drac!



M’agradaria, voldria saber
Perquè no et tires d’una putíssima vegada
a la teva pròpia piscina
—que bona i rumbosa falta et fa, a fe:
si més no per esmerçar-te en pràctica natatòria…—,
I pares de fer pseudocapbussades
tafaneres i morboses, barroeres, estressades
que únicament n’esbalteixen sobremanera 
l’aigua,
la confonen
i enquimeren.
a l’estany de l’altre,
Oh DRAC!

dimarts, 17 de juny del 2014

—Mira com crida el gavià!


Quina pena de problema haver d’esperar
a superar maldecap amorós a que n’arribi
un altre L

No.
Si no la sabies llarga sinó gegantina, tu.
I no te'n culpo de res, a fe.
O quasi... Gairebé.
Vaig ser jo qui m’hi vaig aferrar al teu escalf
com a un ferro roent. I si no hi ha hagut happy end
ha estat perquè era debat entre 2 impossibles
enfrontats. —Mira com crida el gavià!
I per què, si tot i que els moments més
crucials, estentoris, llampants, d’aquests
4 anys i escaig han estat negatius, ara
em ve al cap la teva aurèola de meravella,
saviesa que em duia la fe en mi mateixa
la pau... Puta misèria.
Sé que no puc estar amb tu,
I que millor el dia que vas decidir no estar
amb mi en cap sentit, ni un. Però ara
l’ànima m'esbatega desolada en un crit
angoixant i latent per la simple raó
que ara sé que ara estàs,
de nou, igual,
4 anys, enllà... i escaig,
amb una altra.