cinefilonostàlgia

Quin salt de cor!

quan se t’atura el cursor del TEMPS

i et comença a rebobinar amb ànsia

—a saber tu...
de pura endreça,

i tan bon punt t'arriba a la pensa

un flash de 27 llunes anuals

enrere,

com l’entrega sencera

—aquella...— de 40.

Són batzegades —tant sí com no

cinefilonostàlgiques

I avui,

al capdamunt de moon... estiu 2015,

voto per remanegar-los —dins d’ells, tots ells...—,

flashos a tall de vòltius

luminicoregeneradors,

en aquesta petitíssima —que no pas ínfima...—

pel·lícula de vida
—que també és vostra ;) 

de la qui 
aquí 

piula.

adéu adéu maifrend...

Ui, la mare

Que a prop que he estat de tocar

la inhumanitat freda

desengatjada

Aquella en què tots els colors del món

que t’han fet festa

es tornen gris fort
 negre

Tu te’m vas espolsar

a la més pura

ribotejada

brava

en fer-te nosa

Jo m’hi he vingut a enfrontar

Tu ni em recordes

ja

Et sóc nit ignota

en aquesta joiosa boirina

de lluna mel·líflua

que t’amara

ara

M’has esborrat del mapa

I

pel que a mi toca

He mort el drac

arrabassant-te

avui

per fi
un minut d’or:

el d’esgrimir-t’ho a la cara.

12/08/15

la maleta

No sé si algun cop seré capaç de mostrar-te el punt 
de tan amunt

fins on t’estimo

nen

fill

i no només

atès que  no hi ha ni cap déu

antic

modern

etern

que el pugui abastar

sinó perquè te’m gires de cor i d’esquena

i fermes les tanques de la teva maleta vital

amb clau i candau

i no tens

 es veu

infinitèsima intenció d’obrir-me’n escletxa

i que hi pugui enviar
una mà

Només n’hi ha una

crec
No interferir més en aquest coi de maleta

obtusa

complexa

insegura

fèrria

meravellosa

teva

atès

també

que veig

que si friso per aferrar-m’hi se’m trenca la nansa

Si em vols

ja em saps

a prop

:O
Em busques