Cada dia s'ensorra el món, cada dia ressorgeix el món. Com l'infant, passa del goig a la desesperació en un instant. El seny i la rauxa. Que feixuc, passar-se el temps controlant que no s'ensorri el món!
Que generosa ets amb el mot galifardeuet!! M'ha agradat el mot! Però tens raó que està indefens...proves i proves des de ben petit... M'ha agradat molt això de "L'infinit fet concret..." I que sempre trobin un coixí per esmorteir la caiguda!! Petonets!
Poso 'M'agrada' com si fos el Facebook perquè m'ha agradat però com estic malaltet i apàtic no tinc ganes de fer cap comentari, suposo que és vàlid també
Cada dia s'ensorra el món,
ResponEliminacada dia ressorgeix el món.
Com l'infant,
passa del goig a la desesperació
en un instant.
El seny i la rauxa.
Que feixuc,
passar-se el temps controlant
que no s'ensorri el món!
que vitalment feixuc, però, i què, si no?
ResponEliminaBona nit, Lu!!
ResponEliminaQue generosa ets amb el mot galifardeuet!! M'ha agradat el mot! Però tens raó que està indefens...proves i proves des de ben petit... M'ha agradat molt això de "L'infinit fet concret..." I que sempre trobin un coixí per esmorteir la caiguda!!
Petonets!
nosaltres, l'hem de trobar, també, Teresa, el coixinet!, d'aquí el poema.
ResponEliminaSí, el coixinet ha de ser per a tothom. Però traspua dolcesa el poema, malgrat tot. Felicitats, Lu.
ResponEliminaPoso 'M'agrada' com si fos el Facebook perquè m'ha agradat però com estic malaltet i apàtic no tinc ganes de fer cap comentari, suposo que és vàlid també
ResponElimina