dimarts, 31 de desembre del 2013

“Entrada Dos Mil Catorze”


la Rambla de Barcelona.

Bon nadal
que és passat
però la mur-
ga és latent
Que rabent
va la gent
procurant-
se el camí
de l’Encís
de l’Oblit
com brogit
de la nit
El fragor
de les Dot-
ze estoca-
des que a punt,
sens cap Et
ni CapUt,
ens cauran
—ara just
un jorn i
escaig— 
al damunt.
Molt Bona
Anyada
tingueu
:O
Nomenada
des d’ara:
“Entrada
Dos Mil
Catorze”.




dijous, 28 de novembre del 2013

—Hola, Gens.




"Si prens paciència en sobrevenir-te la ira, t'estalviaràs cent dies de tristesa" 

—Hola, Gens.

Som oli bullent,
oi avi?
oi fill?
(què dic ara bullent... de pur calent!),
i a la que hi va espurnall d’aigua
així t’estimo, t’atonyino
comença a esquitxar
a tort i a dret
i crema
a dreta
i esquerra,
a balquena,
la sang
la templa
la galta de l’altre
aquell vespre
tempesta.

Tu no aplicaves esmena, avi,
potser no en sabies
(o una altra feina tenies...)
i qui ho intenta a consciència,
la qui es presenta,
a la que més s’hi esmerça
(i tu, fill, el rei del nit...!; tal com t’ho dic)
més l’espifia...

o així li sembla :(




divendres, 15 de novembre del 2013

Com vespreja -impromptu tardo-tardoral.




Com vespreja
sense reble
I són les 6!

Avui ha ascendit el teló,
Tant sí
Com no,
de la segona remesa,
tardo-tardorenca;
no la fogosa primera,
que emanava
dionisíaca
maduresa,
sinó aquesta:
Que entra afilada
com un ganivet;
Finíssima,
Freda.

Au :(
Inaugurada queda.





dilluns, 11 de novembre del 2013

el tou d'un gelat -record


                                     Pujant carrer Marina; a l'esquerra, Sagrada Família.                                                                 


                                   [a C. A.]
Passar amb embranzida ascendint-ne
el carrer de la Indústria amb bus,
Company, d’abans,
i tot senceret el xamfrà
(l’estaig del carrer 2 de Maig),
em fa venir al cap i a aquest clos
tan recòndit del ventre, al cor
i al plexe, aquell dia que vam
anar al cine Sagrada Família
(per una de l’Àgatha Christie
a Egipte) i sortint-ne, tant sí,
com no, això: et va caure sencera,
per terra, la bola, tota ella
que immensa
de dalt
d’un gelat.



dimarts, 1 d’octubre del 2013

disset anys




“Bronquiolaria”…,
nen,
potser,
nomia l’entremaliat
sotrac
que,
amb persistència,
vingué al teu encontre
avui fa
6250 dies,
un menys
un més
tant és:
d’anys,

17.

Et sento present
ben acoblat al pit,
aquest,
quan enfilàvem
—allí, al meu SI, no ploraves…—
cap a Madona Radiografia.
(Tossies tossies, i no,
tossint tossint,
tossut, 
meu,
no vas parar fins a notar Na Penicilina.)

Ja t’has fet gran,
...Arnau,
rabiüt i geniüt,
igual,
pulmons ben a to,
espero,
i amb aquell cor
tan què tal:
de GEGANT.


PER MOLTS ANYS


divendres, 20 de setembre del 2013

[pensat de pressa]





[PENSAT DE PRESSA:]
"no pensa abdicar..."
…una de dues,
 
O es té por
de moure
ni sigui
un breu àpex
la gran baluerna
—en risc de desmembració... propera—,
O
l'hereu
no en fa pas
el pes;
Ves…