[AVANTCOBERTA]
Són 1000 astroides
en punxa
que arriben
i et fiten
pels dits del calfred,
ert,
a dintre del peu.
La feixuga punta
de l’ungla
que es tensa
i repensa
en la inèrcia
la genuïna
essència
del gel,
Tel
al frec del no-res.
I.
Com és,
Que
20 anys menys
I et fessis nítidament just
I una intrínseca puresa
... autista
t’amarava,
I
20 anys més
I et facis gèlidament cínic
I una irreprensible abstèmia
esportiva
t’embolcalla,
I així com no m’ets,
L’EX,
No et dignes ni a llegir-me
del dret?
II.
I com és
que tu,
l’HOC,
que
a cops sembles
Foc,
La flor més rodona
amatòria
per dins i per fora,
a l’estora del foll
Doll
de líquid ambrós
abrusador,
a cops semblis
fel?
Metòdica mel,
l’absenta planera,
Entelèquia
valenta
i etèria
Allunyada d’aquí,
Ni...
que amb tant frenesí
[RERECOBERTA]
que el sento:
Són 1000 estrelles
antigues
formigues,
caliues al plec
llec
de sota del peu,
Que s’hi dipositen,
amigues,
sentides,
sentides,
I s’hi arremolinen
alegres,
festives,
baixant les escales
del metro.