Digue'm

Digue’m  on he de to

Car

Digue’m on he d’a

Ca

Ro

Nar

Digue’m on he de be

Sar

Perquè la teva joia o eufòria

S’assembli a la meva

I s’hi mescli

I totes dues juntes

Plegades

Abastin el cel.

 

El bell contrast

Notar,

alhora,

la calidoscòpica meravella

dels homes,

les dones,

en tota la seva complexitat profunda

concreta

que els aplega, fruir-la,

i l’estrepitosa sordesa

buida punyent-me al repunt

del bell 
mig 
de tot

del plexe;

el dolor

que m’infligeixes tu

en abandonar-me sens dir-m’ho.

Un dia m’electrocutaré
sense voler

amb tant de

contrast.

I la pilota... blues

I la pilo

ta

rodola

rodola a

la teva teulada

i la dei

xes caure

sens ni un

sol gest

afable per l’à

nima en pe

na que li ha

llançada i que tu

estimave...

És a dir:
Fot mal.
Cou.
FI

Petons de sal

Si mai no em busques

ni explicant-me coses

ni m’amanyagues

ni m’acarones,

és que ja no m’estimes,

coi.

I no seré jo qui et vingui a trobar un altre cop,

que després passa que m’arreplegues i t’hi engronxoles, tu,

i fas que m’estimes i jo m’ho crec
I EL GOIG
M'ESCLA-
TA EN VA.
Ja t’ho he dit prou.

no et vindré a buscar un altre cop, amor,

per pur instint de supervivència.

Per no

enganyar-

me més.

A l'amic Jordi Milà

A imatge, "Sopar d'estiu de la territorial revolucionaria de BCN sector Netxaiev" (Jordi Milà dixit), 

6 juliol 2018, Hostal de la Bona Sort

Enyoro com l'aigua els teus comentaris en xarxa encara que fos en defensa d'Esquerra Republicana, fent gala d'una síndrome d'Estocolm que jo et deia, 

Milà, i tu reies. 

Enyoro la teva mirada sorneguera, aquell esguard de bon vivant afable, vital, en comptes d'aquest esguard pàl·lid d'ara en la sorpresa albada, 

fugit, tancat.

 Maleeixo per sempre aquella Dama obscura en la fosca eterna que ha vingut a segar-te d'aquí irremissiblement i brusca

amb la seva dalla.
Sempre en el nostre record♥i al fons del cor, amic Milà

Al cel dels justos siguis. #memòria #plany