dimarts, 29 de juny del 2010

lluna



Heu vist quina esplèndida, roja,
rodona i sinuosa lluna que fa?
:
La vull per a avui i demà
per a alenar.

dissabte, 26 de juny del 2010

BILIS


I així t’ensorres,
pataplam,
de mica en mica,
Assaboreixo
la coïssor
de l’esvoranc
continental,
o similar
i sideral,

Que em va in-ferint
l’antic entorn
cot-afluix-at,
guaita’l com cau
encara ara,
Amb borrissol
t’A-temperava
les aspreses,
les frisances.

Poc que
aixopluga un
cop que salta, ja
que electrifica i
pica, si no mata.

I l’agre bilis
que s’hi escola
entre els plançons
i degoteja
àcidament
Passant pel filtre
d’una cuirassa
obsoleta,
atàvica,

L’engoleixo al capvespre
servida
a petites dosis,
me-tò-di-ca
pulcra

amb cullereta d’alpaca.

divendres, 25 de juny del 2010

O, Revetlla


—O Revetlla del dia i la nit!
:
Amb les bruixes del foc i a pertot
i un bruixot del color i de la llum
que transita la vida en el cor,
prop del riu entre el jazz dintre el grau,
amb el vidre i la xarxa per falç,
la marea social.

—Escolta:
Que ens n’ha avançat un esclat
(en Grau)
de la teva gràcia
joviniana,
serpentines i rauxa.
És turquesa, rogenca i ocrada,
vestida de nit,
o diàfana
guspira de màgia.
L’ha atrapada al dedins
del caliu, al teu si,
i espurneja,
encara.

Fes-li pau i molta felicitat
(igual que a tot hom, d’enxarxat, qui es digui “Joan”
i qui no també, per descomptat.....)



dimarts, 15 de juny del 2010

CIUTADANS

dibuix: http://www.vnavarro.org/?p=4372&lang=CA
 manllevat al mur de Trini Moreno. amb agraïment.

ELS CIUTADANS
:
Som com ara tants


I taaaaant...
de despistats!

Som perfecta carn
per al canó.


 

dimarts, 8 de juny del 2010

alba improvisada

imatge: Marcelo Rossetti: "Romeo y Julieta", oli sobre llenç, 2008

 Eeeeep, matiners.....!!!:
Vaig a mirar si m'adormo una mica
esperant que no apunti
del tot candorosa
encara
la llum matutina,
de l'alba.
En fi.
... No fou Julieta qui va equivocar
embadalida,
un dia,
lletrat rossinyol
de nit
per blanc i
llampant 
terraqüi 
plomífer
gall?




diumenge, 6 de juny del 2010

Fama

la Fama a "Saturn vençut per Amor, Venus i Esperança": Simon Vouet, 1645-46

Tant se val.
És igual.

No t’hi encisis
ni investiguis
no t’enfilis
ni hi repliquis,
que no cal.

No brillis.

No et desperti la frisança
d’anar-hi a cercar la màgia
creativa
i laborada
—o-i-tant—
crítica
i literària,
encara captant-hi el trànsit,
al gairell,
de les fades o d’un faune,
i l’aurèola dels déus.


No hi deixis la vida,
amiga,
en tal sobrehumana brega,
aquesta,
si l’empresa duu l’ensenya,
la fita,
d’una certesa... domèstica,
diguem-ne.


En tal únic cas llagoteja,
llepa,
t’asseguris la contesa.


No t’enfrontis mai al gran,
tant si pinta gris, o encisa,
de llampant,
ni t’estiguis d’assentir-hi,


sinó cita’l
per exalçar-ne la gràcia,
i et permetrà que et rabegis,
sigui breu o llarg el lapse,
en l’escuma de la fama,


perquè mana.