lluna

Heu vist quina esplèndida, roja,

rodona i sinuosa lluna que fa?

:

La vull per a avui i demà

per a alenar.

BILIS

 dibuix: http://juventudgijon.wordpress.com/2009/04/26/lugares-comunes-exposicion-de-pablo-amargo

I així t’ensorres,

pataplam,

de mica en mica,

Assaboreixo

la coïssor

de l’esvoranc

continental,

o similar

i sideral,

Que em va in-ferint

l’antic entorn

cot-afluix-at,

guaita’l com cau

encara ara,

Amb borrissol

t’A-temperava

les aspreses,

les frisances.

Poc que

aixopluga un

cop que salta, ja

que electrifica i

pica, si no mata.

I l’agre bilis

que s’hi escola

entre els plançons

i degoteja

àcidament

Passant pel filtre

d’una cuirassa

obsoleta,

atàvica,

L’engoleixo al capvespre

servida

a petites dosis,
me-tò-di-ca
pulcra

amb cullereta d’alpaca.

O, Revetlla

dibuix: Joan Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171369/#comments

—O Revetlla del dia i la nit!

:

Amb les bruixes del foc i a pertot

i un bruixot del color i de la llum

que transita la vida en el cor,

prop del riu entre el jazz dintre el grau,

amb el vidre i la xarxa per falç,

la marea social.

—Escolta:

Que ens n’ha avançat un esclat

(en Grau)

de la teva gràcia

joviniana,

serpentines i rauxa.

És turquesa, rogenca i ocrada,

vestida de nit,

o diàfana

guspira de màgia.

L’ha atrapada al dedins

del caliu, al teu si,

i espurneja,

encara.

Fes-li pau i molta felicitat

(igual que a tot hom, d’enxarxat, qui es digui “Joan”

i qui no també, per descomptat.....)

CIUTADANS

dibuix: http://www.vnavarro.org/?p=4372&lang=CA

 manllevat al mur de Trini Moreno. amb agraïment.

ELS CIUTADANS

:

Som com ara tants

I taaaaant...

de despistats!

Som perfecta carn

per al canó.

 

alba improvisada

imatge: Marcelo Rossetti: "Romeo y Julieta", oli sobre llenç, 2008

 Eeeeep, matiners.....!!!:

Vaig a mirar si m'adormo una mica

esperant que no apunti
del tot candorosa

encara

la llum matutina,

de l'alba.

En fi.

... No fou Julieta qui va equivocar
embadalida,

un dia,

lletrat rossinyol
de nit

per blanc i
llampant 
terraqüi 
plomífer
gall?

Fama

la Fama a "Saturn vençut per Amor, Venus i Esperança": Simon Vouet, 1645-46

Tant se val.

És igual.

No t’hi encisis

ni investiguis

no t’enfilis

ni hi repliquis,

que no cal.

No brillis.

No et desperti la frisança

d’anar-hi a cercar la màgia

creativa

i laborada

—o-i-tant—

crítica

i literària,

encara captant-hi el trànsit,

al gairell,

de les fades o d’un faune,

i l’aurèola dels déus.

No hi deixis la vida,

amiga,

en tal sobrehumana brega,

aquesta,

si l’empresa duu l’ensenya,

la fita,

d’una certesa... domèstica,

diguem-ne.

En tal únic cas llagoteja,

llepa,

t’asseguris la contesa.

No t’enfrontis mai al gran,

tant si pinta gris, o encisa,

de llampant,

ni t’estiguis d’assentir-hi,

sinó cita’l

per exalçar-ne la gràcia,

i et permetrà que et rabegis,

sigui breu o llarg el lapse,

en l’escuma de la fama,

perquè mana.