dimecres, 29 de desembre del 2010

A la vora de la via


A la vora de la via

s’hi congrien energies,
Katiusques, botes fines
Sabatetes de taló.
Xerriquen les rodes
Retrunyen, a fora,
s’engrimpa, qui espera,
a l’espai sideral:
Mart
Tram
Llum
Bram

Si miro a baix,
m'acuden les pedres moleres
al cap
i amb una menuda rateta
Si arriba, metòdic el tren,
tant sí com no, ineluctable,
em sotja l’eslava heroïna,
romàntica Karenina
de voluptuosa vida,
la mort en un sot.

Tota foc.

dilluns, 27 de desembre del 2010

i el Temps (haiku)





I el Temps βa-i-passa
fent salts de geganta,
se t’ha cruspit,
Segon.


L. Estruch, desembre'10


dissabte, 25 de desembre del 2010

PREC nadalenc


MOLT BON NADAL,
Companys.

Que la nova lluna Φ endecasil·làbica
del 2011
ens depari patriòtica força
col·lectiva:
coratge
per aturar l’espoli,
 i embranzida
per impulsar la llengua,
en la catalana via,

justícia social,
I a cadascun (o una), amor,
salut
i una llarga
i fructífera

vida.


diumenge, 19 de desembre del 2010

nadal


imatge: Barcelona, Portal de l'Àngel.

...Que nítidament

 que contrasten,
la broma freda i la lluna blanca
amb l'estentòria i vàcua

lluminària
 oficialment destinada

i urbana
al nadal!

(esbós nadalenc dedicat a l'Anna M. Villalonga, l'"Assaig de poema" de la qual me l'ha inspirat) 

dilluns, 13 de desembre del 2010

dia a dia DIA2


pintura: Miranda i la Tempestat, W. Waterhouse, 1916.
 No et cal fer res,
no és tan terrible,
que ultrapassi la mesura
humana habitual,
O que excel·leixi en una traça
esbiaixada, insegura, vulgar
abrupta, impetuosa, instintiva
distreta,
lliure.

Simplement deixa’t portar
pel vaivé de l’onada
repetida, remorosa,
grisenca o pebrada,
quotidiana,

que amara i esquitxa 
o ennuega i a voltes ofega
les fèmines neules com tu.

Mantén ferm, això sí,
ten-lo en compte,
l’esguard al timó.

Ni hi re-filis
d’esquitllentes
vejats si s’acosta una barca.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Meravella al País dels Alisis

Formacions
Ocasions
Ovacions
Induccions
Evasions
Extorsions

Eleccions:
L'alegri-
a dreta-
na ha fet cim
xarota-
na, amb discurs
de dolçai-
na més và
cua, al País...

Merave-
lla nostra-
da, Els Ocells
ben comptats
apamats
separats
de-pen-dents
disgregats
en romàn-
tica gà-
bia, ben quiets

Que coman-
da un Somriu-
re Fanfàr-
ria O la Glò-
ria O la Fa-
ma al nou llit,

Enllustreu,
raspallets
a la car-
ta, o canvieu
rabentment
gallets vells;
no cal tac-
te, no valen:
Mediàti-
ca ultrança.

I sens més,
Esperem,
'baix del tot,
Electors
decebuts
astorats
capficats
desolats,

Ascendits
desnonats
rebaixats
vencedors
gallejats,
Polítics
al cas,

Que,
dispersos
en virulen-
ta mar brava, o en l’èpica
quotidiana més alta,

Ens torneu
el país
benanant
productiu
rialler
sobirà
‘fortunat
in-de-pen-dent i lliure
triomfant

que sabem
i creiem
que tenim
i volem
o exigim
i somniem
i insistim

a somniar
per al demà.

‘Cí un meu desig
col·lectiu
per a enguany,
del Nadal,

i 2011,
el nou any.

Lurdes Estruch, Nadal'10

dissabte, 20 de novembre del 2010

sinusitis


que’m zigzaguegen la gola
Quins cops de timbal
que’m percutegen a la ment.

Tinc la cara encapsulada
Les oïdes em ressonen
I els narius...
M’ha dit un dit,
intrèpid expedicionari que fóra
que si, sigil·losament,
hi pugés,
es perdria en apelagosa malesa
de vell aiguamoll de gatoses

o de plastilina verda.

El cap em maqueja per dins,
tenaç i persistent,
enfilat a la meva figura
que li fa de columna
extàtica i sedent
allà a un banc del Cap,

sinusítica perduda,
entre el brogit de moltíssima gent

fent cua.

L.Estruch, novembre'10

dilluns, 8 de novembre del 2010

no ens temeu tant...


No ens temeu tant,

senyor batlle,
hipotètiques senyores
i senyors
al capdavant
dels Transports municipals
i/o de la rodalia
—ja sigui metro, bus, tren-llarg-abast o tramvia—,
que no ens colarem.

Però... això sí:
Us ho agrairíem,
la gran massa de població menuda
que els utilitza,
si dotàveu d’una mera gestió,
dignament efectiva,
‘quells gendarmes-noiets abillats taronja-o-verd
que vigilen
—indefugiblement—
nostra entrada a l’andana:

No sigui cas que les màquines lliura-butlletes
no trinin
—que passa...—
o que engoleixin, qual boques de llop, monetàries targetes
... per exemple.

Per a evitar
si més no
que el sofert ciutadà-baix-mitjà
que viatja
—i, REPETIDAment, paga—
no acabi

de treure
per la boca
el fetge...
de resultes de la imponderada escena,

o de relluir
 incòmodament
i desmerèixer,
pel cert i provat

nou retard a la feina.

L.Estruch, novembre'10



dimecres, 20 d’octubre del 2010

odissea a l'abast



A la meva filla
Demanaves ansiosa per Venus,
Eneas i Július Anquises
o sa mare,
la fonedissa Creüsa
—¿la qual... no fou, sí mateix, jeisoniana, Heura?—

ahir nit

I a mi em ressorgia,
excitada i sol·lícita,
un triple delit:

1. Bressolar-te de nou
al vaivé dels les nimfes i herois
i la nau que fugia de Troia,

2. Renovar-hi, entre fils:
“Quants llibres respiren a dins de l’eneida
i en qui edità l'Hermes, emissari de l’odissea,
o bé, com s’ho manega Afrodita
o He-le-na-la-be-lla
per fer-se amb París? ...”
la marca d'Ulisses, l'euricleana petja,

i 3. Aplegar d’una revolada
la mitològica (o a-fortunada)
cartilla
i confegir-hi una tan planera pín-do-la,
màgica,
saborosa,
concentrada
i rodona,
que arribi a complaure,
de totes botades,

els excelsos déus.


dilluns, 4 d’octubre del 2010

els teus ulls



Els teus ulls eren brillants,

i l’empresa que ahir et movia,
frenètica,
mèlia,
il·lusionada,
en foradar amb el punxó la fusta
i engalzar-hi unes cortines
de finestreta de cuina.
Són de topos rojos, 
groc,
blau, 
verd,
a dues bandes exactes
mig nuades amb llacets.
Hi queden cenyides
i no,
ni de bon tros, escasses,
i per sota la gasa blanca
hi beslluma
aquella alegria
entelada,
nítida,
inconfusible
que emanava de tu sola
quan jo era petita,
mare,
i pujaves les escales
amb embranzida,

la claror d'un altre dia.
(octubre 2010)





dimarts, 28 de setembre del 2010

Himne de lluita i de festa al cava


O XAMPANY,

Tot un clam

de regust

ancestral,

Que acaro-

nes la sang

Com esquit-

xes la llen-

gua: glace-

res de cre-

ma, escumo-

sa i batent,

....ssssclat en brut

de mar brava:

O CAVA.

I. Abans
Hi havia una contesa
que hom agermanava,
la reforma agrària.
Les parts eren clares,
marcades, tributs
renovats, seculars.
I pagades.

LA VINYA ERA EL VI.

II. Després
Un jorn, mica a mica,
va caure la tanca
família unitària.

LA VINYA ERA EL CAVA.

L’atomia agrària
tan clàssi-
ca anà dissolent-se
en el magma global.

La nova requesta
al puntal de la falç
o la llança
es diu,
ara:

“Per un mercat
alimentari
humanitzat
i just,
d’una vegada!”

A-un-em les mans,
els punys, si cal.
i brindem-hi!

amb cava.

dilluns, 27 de setembre del 2010

foc

amb l’eròtica Venus,

I broten aranyes
bombolles
llampecs
o cuquetes
acolorides,
veloces,

que llisquen i piulen
contentes,
o brillen i encisen
fetilleres,

Que enfilen, cosmos amunt,
les intrèpides estrelles,
les
tan agosarades llumetes,
que,
si bé de natura elevades,
qui... etes,
delegen de foc.

Les traques circumden la platja
amb fulgor,
Emulen l’aquàtica torre
o la bessona arrova,

quadriplicada per 2,
I la nit, que era negra
i brillava de joia,
s’aquieta,
i serena,
emanant placidesa
i respecte.
Passa un avió.

Baixo a cuinar-me
croquetes
—que bones que pinten—
reblertes d’essències:
de carn i d’ametlles
d’espinacs i pebre,

reblertes de festa.
(Festa major de Poblenou, 19-09-2010)


dilluns, 20 de setembre del 2010

esgarip

[L'òs... pedrera,

Que t'hagi estat dat
ficar el dit

—pЄtin a dalt,
al centre de la renglera
 o a baix
a l'endemig del roent de la llaga,
sigui per a bé
o per a mal,

que cou igual!]

dimecres, 15 de setembre del 2010

VI (iii)


Imatge: "Ariadna, dona de Dionís, déu del vi", William Waterhouse (1849-1917)


Suau vi negre afruitat,

l’Empordà,

Amorosit
de veritat
salpebra-
da Estibat dintre meu.

O:
¿No era secreta fragor
entre tu i jo
la del glop d’ahir nit
que em negà bat a bat, tot s’hi val, en la mar,

la llengua a la punta, mediada i velar, la geniva,
la boca sencera, la gola,
la panxa de sota i de sobre,
la testa,

I em deixà en tan bon punt,

esmaperduda
i valenta?



dilluns, 13 de setembre del 2010

VI (ii)


Vi rosat del meu cor


Amb un trot esqueixat,
Cada glop cada bes
Cada mot sense més.


Cobejat apunt roig
que traspassa el vitrall
de colors
i l’esquinça amb una fina trama lila,


O que pessigolleja l’entranya
i entapissa la ment amb tot de cotó-fluix malva


i una cirera a cada angle.





dijous, 9 de setembre del 2010

VI (i)

Imatge, http://www.aroundaboutcars.co.za/blog/

Un vi blanc

Sideral
Acidat, Abissal
amb formatge i enciam,
tènue nit de Raval.

Sembla que pugui tocar-te,
ara,
tebiesa grana de capvespre.
I la planxa lliscant-me amb gràcia
per camisoles de seda
a la post,
vímet i tapetes.

El vi blanc sec
penedesenc
m’enceta d’hàbit la nit,
en una síncope perfecta amb la llar
o la solfa de festa

i un telenotícies vespre.