A la vora de la via

A la vora de la via

s’hi congrien energies,

Katiusques, botes fines

Sabatetes de taló.

Xerriquen les rodes

Retrunyen, a fora,

s’engrimpa, qui espera,

a l’espai sideral:

Mart

Tram

Llum

Bram

Si miro a baix,

m'acuden les pedres moleres

al cap

i amb una menuda rateta

Si arriba, metòdic el tren,

tant sí com no, ineluctable,

em sotja l’eslava heroïna,

romàntica Karenina

de voluptuosa vida,

la mort en un sot.

Tota foc.

i el Temps (haiku)

I el Temps βa-i-passa
fent salts de geganta,
se t’ha cruspit,
Segon.


L. Estruch, desembre'10

PREC nadalenc

MOLT BON NADAL,

Companys.

Que la nova lluna Φ endecasil·làbica

del 2011

ens depari patriòtica força

col·lectiva:

coratge

per aturar l’espoli,

 i embranzida

per impulsar la llengua,

en la catalana via,

justícia social,

I a cadascun (o una), amor,

salut

i una llarga

i fructífera

vida.

nadal

imatge: Barcelona, Portal de l'Àngel.

...Que nítidament

 que contrasten,

la broma freda i la lluna blanca

amb l'estentòria i vàcua

lluminària

 oficialment destinada

i urbana
al nadal!

(esbós nadalenc dedicat a l'Anna M. Villalonga, l'"Assaig de poema" de la qual me l'ha inspirat) 

dia a dia DIA2



pintura: Miranda i la Tempestat, W. Waterhouse, 1916.

 No et cal fer res,

no és tan terrible,

que ultrapassi la mesura

humana habitual,

O que excel·leixi en una traça

esbiaixada, insegura, vulgar

abrupta, impetuosa, instintiva

distreta,

lliure.

Simplement deixa’t portar

pel vaivé de l’onada

repetida, remorosa,

grisenca o pebrada,

quotidiana,

que amara i esquitxa 

o ennuega i a voltes ofega

les fèmines neules com tu.

Mantén ferm, això sí,

ten-lo en compte,

l’esguard al timó.

Ni hi re-filis

d’esquitllentes

vejats si s’acosta una barca.

Meravella al País dels Alisis

imatge, http://www.lafundicio.net/fichaProj.php?ID=zi2&tit=Zona%20Intrusa%202&tipo=&idi=esp

Posicions

Formacions

Ocasions

Ovacions

Induccions

Evasions

Extorsions

Eleccions:

L'alegri-

a dreta-

na ha fet cim

xarota-

na, amb discurs

de dolçai-

na més và

cua, al País...

Merave-

lla nostra-

da, Els Ocells

ben comptats

apamats

separats

de-pen-dents

disgregats

en romàn-

tica gà-

bia, ben quiets

Que coman-

da un Somriu-

re Fanfàr-

ria O la Glò-

ria O la Fa-

ma al nou llit,

Enllustreu,

raspallets

a la car-

ta, o canvieu

rabentment

gallets vells;

no cal tac-

te, no valen:

Mediàti-

ca ultrança.

I sens més,

Esperem,

'baix del tot,
Electors

decebuts

astorats

capficats

desolats,

Ascendits

desnonats

rebaixats

vencedors

gallejats,

Polítics

al cas,

Que,
dispersos

en virulen-

ta mar brava, o en l’èpica

quotidiana més alta,

Ens torneu

el país

benanant

productiu

rialler

sobirà

‘fortunat

in-de-pen-dent i lliure
triomfant

que sabem
i creiem

que tenim

i volem
o exigim

i somniem

i insistim

a somniar

per al demà.

‘Cí un meu desig

col·lectiu

per a enguany,

del Nadal,

i 2011,

el nou any.

Lurdes Estruch, Nadal'10

sinusitis

imatge: http://archives.chennaionline.com/health/homoeopathy/2004/09homoeopathy08.asp

Quantes pessigolles

que’m zigzaguegen la gola

Quins cops de timbal

que’m percutegen a la ment.

Tinc la cara encapsulada

Les oïdes em ressonen

I els narius...

M’ha dit un dit,

intrèpid expedicionari que fóra

que si, sigil·losament,

hi pugés,

es perdria en apelagosa malesa

de vell aiguamoll de gatoses

o de plastilina verda.

El cap em maqueja per dins,

tenaç i persistent,

enfilat a la meva figura

que li fa de columna

extàtica i sedent

allà a un banc del Cap,

sinusítica perduda,

entre el brogit de moltíssima gent

fent cua.

L.Estruch, novembre'10

no ens temeu tant...

imatge, Joan Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155752



No ens temeu tant,

senyor batlle,

hipotètiques senyores

i senyors

al capdavant

dels Transports municipals

i/o de la rodalia

—ja sigui metro, bus, tren-llarg-abast o tramvia—,

que no ens colarem.

Però... això sí:

Us ho agrairíem,

la gran massa de població menuda

que els utilitza,

si dotàveu d’una mera gestió,

dignament efectiva,

‘quells gendarmes-noiets abillats taronja-o-verd

que vigilen

—indefugiblement—

nostra entrada a l’andana:

No sigui cas que les màquines lliura-butlletes

no trinin

—que passa...—

o que engoleixin, qual boques de llop, monetàries targetes

... per exemple.

Per a evitar

si més no

que el sofert ciutadà-baix-mitjà

que viatja

—i, REPETIDAment, paga—

no acabi

de treure

per la boca

el fetge...
de resultes de la imponderada escena,

o de relluir
 incòmodament

i desmerèixer,

pel cert i provat

nou retard a la feina.

L.Estruch, novembre'10

odissea a l'abast

A la meva filla

Demanaves ansiosa per Venus,

Eneas i Július Anquises

o sa mare,

la fonedissa Creüsa

—¿la qual... no fou, sí mateix, jeisoniana, Heura?—

ahir nit

I a mi em ressorgia,

excitada i sol·lícita,

un triple delit:

1. Bressolar-te de nou

al vaivé dels les nimfes i herois

i la nau que fugia de Troia,

2. Renovar-hi, entre fils:

“Quants llibres respiren a dins de l’eneida

i en qui edità l'Hermes, emissari de l’odissea,

o bé, com s’ho manega Afrodita

o He-le-na-la-be-lla

per fer-se amb París? ...”

la marca d'Ulisses, l'euricleana petja,

i 3. Aplegar d’una revolada

la mitològica (o a-fortunada)

cartilla

i confegir-hi una tan planera pín-do-la,

màgica,

saborosa,

concentrada

i rodona,

que arribi a complaure,

de totes botades,

els excelsos déus.

els teus ulls

Els teus ulls eren brillants,

i l’empresa que ahir et movia,

frenètica,

mèlia,

il·lusionada,

en foradar amb el punxó la fusta

i engalzar-hi unes cortines

de finestreta de cuina.

Són de topos rojos, 

groc,
blau, 

verd,

a dues bandes exactes

mig nuades amb llacets.

Hi queden cenyides

i no,

ni de bon tros, escasses,

i per sota la gasa blanca

hi beslluma
aquella alegria

entelada,

nítida,

inconfusible

que emanava de tu sola

quan jo era petita,

mare,

i pujaves les escales

amb embranzida,

la claror d'un altre dia.
(octubre 2010)

Himne de lluita i de festa al cava

imatge, http://www.orlandoweekly.com/blog/images/Champagne%20Popping.jpg


Sorbet

O XAMPANY,

Tot un clam

de regust

ancestral,

Que acaro-

nes la sang

Com esquit-

xes la llen-

gua: glace-

res de cre-

ma, escumo-

sa i batent,

....ssssclat en brut

de mar brava:

O CAVA.

I. Abans

Hi havia una contesa

que hom agermanava,

la reforma agrària.

Les parts eren clares,

marcades, tributs

renovats, seculars.

I pagades.

LA VINYA ERA EL VI.

II. Després

Un jorn, mica a mica,

va caure la tanca

família unitària.

LA VINYA ERA EL CAVA.

L’atomia agrària

tan clàssi-
ca anà dissolent-se

en el magma global.

La nova requesta

al puntal de la falç

o la llança
es diu,

ara:

“Per un mercat

alimentari
humanitzat

i just,

d’una vegada!”

A-un-em les mans,

els punys, si cal.

i brindem-hi!

amb cava.

foc

imatge, http://3.bp.blogspot.com/_VD4mtCEGuRE/SIu6RNhBe4I/AAAAAAAAAfY/Hu6iA9QKslw/s320/FOCS%2BD%27ARTIFICI.JPG

I la Lluna allà dalt que s’ho mira

amb l’eròtica Venus,

I broten aranyes

bombolles

llampecs

o cuquetes
acolorides,

veloces,

que llisquen i piulen

contentes,

o brillen i encisen

fetilleres,

Que enfilen, cosmos amunt,

les intrèpides estrelles,

les

tan agosarades llumetes,

que,

si bé de natura elevades,

qui... etes,

delegen de foc.

Les traques circumden la platja

amb fulgor,

Emulen l’aquàtica torre

o la bessona arrova,

quadriplicada per 2,

I la nit, que era negra

i brillava de joia,

s’aquieta,

i serena,

emanant placidesa

i respecte.

Passa un avió.

Baixo a cuinar-me

croquetes

—que bones que pinten—

reblertes d’essències:

de carn i d’ametlles

d’espinacs i pebre,

reblertes de festa.
(Festa major de Poblenou, 19-09-2010)

esgarip

imatge, http://colectivopsyne.blogspot.com/2010/05/libro-imposturas-intelectuales-de-sokal.html

[L'òs... pedrera,

Que t'hagi estat dat

ficar el dit

—pЄtin a dalt,
al centre de la renglera
 o a baix—

a l'endemig del roent de la llaga,

sigui per a bé

o per a mal,

que cou igual!]

VI (iii)

Imatge: "Ariadna, dona de Dionís, déu del vi", William Waterhouse (1849-1917)

Suau vi negre afruitat,

l’Empordà,

Amorosit
de veritat

salpebra-
da Estibat dintre meu.

O:

¿No era secreta fragor

entre tu i jo

la del glop d’ahir nit

que em negà bat a bat, tot s’hi val, en la mar,

la llengua a la punta, mediada i velar, la geniva,

la boca sencera, la gola,

la panxa de sota i de sobre,

la testa,

I em deixà en tan bon punt,

esmaperduda
i valenta?

VI (ii)

Imatge: Joan Grau, http://graullum2.blogspot.com/2009/03/fruit-de-llum.html

Vi rosat del meu cor


Amb un trot esqueixat,
Cada glop cada bes
Cada mot sense més.


Cobejat apunt roig
que traspassa el vitrall
de colors
i l’esquinça amb una fina trama lila,


O que pessigolleja l’entranya
i entapissa la ment amb tot de cotó-fluix malva


i una cirera a cada angle.

VI (i)

Imatge, http://www.aroundaboutcars.co.za/blog/

Un vi blanc

Sideral

Acidat, Abissal

amb formatge i enciam,

tènue nit de Raval.

Sembla que pugui tocar-te,

ara,

tebiesa grana de capvespre.

I la planxa lliscant-me amb gràcia

per camisoles de seda

a la post,
vímet i tapetes.

El vi blanc sec

penedesenc

m’enceta d’hàbit la nit,

en una síncope perfecta amb la llar

o la solfa de festa

i un telenotícies vespre.