Estira
bé el muscle
i
concentra el neguit,
amic,
les
branques s’enlairen
i
albiren el cim
de
l’oblit.
Per
quines històries
polítiques
mòmies
obvien
la franja
del
mig?,
sospires,
I
et centres en l’arbre:
cireres
primeres
ben
fresques i belles
s’enfilen
al cel,
mel,
I
el quilometratge
si
en fas ja 50
i
l’escaig més o menys,
mussoles
de sola
i
els fills quina joia
són
2 i no 3?,
exemple,
La
feina mileura,
que
alegra i enerva,
i
t’hi llança en picat,
a
baix,
La
cobra al biaix,
la
fas i t’esperes
—lumbàlgia,
no miris...—,
un
quatre com bada,
t’aplanes
de panxa
i
hi escoles el cuc,
mut,
que
llisca festuc,
Oi
quina alegria
hi
havia al teu rostre
quan
deia la vida
la
vull per a mi,
sí,
Repasses
carbassa
la
rauxa, la calma,
mirant-me,
que
jo et tinc a tu,
pur,
I
dreces la gata,
que
miola, s’enrosca,
peus plans i t’enxarpa,
piràmide a l’alça,
i t’arrapa a peu dret,
cert,
a
l’hora del te.