10.000 toxines em teclegen
a la cara,
M’a-tenallen com amb pinces
la templa dreta
o l’esquerra
I noto un grinyol sostingut
de frontisses
a la paret que batega i que s’obre
sencera:
antic teló de fons de la meva ment.
—On eres,
Hipnòtic Morfeu,
la nit passada,
del tot absent
de la cambra
... de qui parla?
—Mira el Veneri dia,
pletòric de boira
i brogit
i brogit
que s’ha alçat
un tal ens com avui,
i que m’espera
amb candeletes de cera,
i que m’espera
amb candeletes de cera,
sense treva.