dimarts, 28 de setembre del 2010

Himne de lluita i de festa al cava


O XAMPANY,

Tot un clam

de regust

ancestral,

Que acaro-

nes la sang

Com esquit-

xes la llen-

gua: glace-

res de cre-

ma, escumo-

sa i batent,

....ssssclat en brut

de mar brava:

O CAVA.

I. Abans
Hi havia una contesa
que hom agermanava,
la reforma agrària.
Les parts eren clares,
marcades, tributs
renovats, seculars.
I pagades.

LA VINYA ERA EL VI.

II. Després
Un jorn, mica a mica,
va caure la tanca
família unitària.

LA VINYA ERA EL CAVA.

L’atomia agrària
tan clàssi-
ca anà dissolent-se
en el magma global.

La nova requesta
al puntal de la falç
o la llança
es diu,
ara:

“Per un mercat
alimentari
humanitzat
i just,
d’una vegada!”

A-un-em les mans,
els punys, si cal.
i brindem-hi!

amb cava.

dilluns, 27 de setembre del 2010

foc

amb l’eròtica Venus,

I broten aranyes
bombolles
llampecs
o cuquetes
acolorides,
veloces,

que llisquen i piulen
contentes,
o brillen i encisen
fetilleres,

Que enfilen, cosmos amunt,
les intrèpides estrelles,
les
tan agosarades llumetes,
que,
si bé de natura elevades,
qui... etes,
delegen de foc.

Les traques circumden la platja
amb fulgor,
Emulen l’aquàtica torre
o la bessona arrova,

quadriplicada per 2,
I la nit, que era negra
i brillava de joia,
s’aquieta,
i serena,
emanant placidesa
i respecte.
Passa un avió.

Baixo a cuinar-me
croquetes
—que bones que pinten—
reblertes d’essències:
de carn i d’ametlles
d’espinacs i pebre,

reblertes de festa.
(Festa major de Poblenou, 19-09-2010)


dilluns, 20 de setembre del 2010

esgarip

[L'òs... pedrera,

Que t'hagi estat dat
ficar el dit

—pЄtin a dalt,
al centre de la renglera
 o a baix
a l'endemig del roent de la llaga,
sigui per a bé
o per a mal,

que cou igual!]

dimecres, 15 de setembre del 2010

VI (iii)


Imatge: "Ariadna, dona de Dionís, déu del vi", William Waterhouse (1849-1917)


Suau vi negre afruitat,

l’Empordà,

Amorosit
de veritat
salpebra-
da Estibat dintre meu.

O:
¿No era secreta fragor
entre tu i jo
la del glop d’ahir nit
que em negà bat a bat, tot s’hi val, en la mar,

la llengua a la punta, mediada i velar, la geniva,
la boca sencera, la gola,
la panxa de sota i de sobre,
la testa,

I em deixà en tan bon punt,

esmaperduda
i valenta?



dilluns, 13 de setembre del 2010

VI (ii)


Vi rosat del meu cor


Amb un trot esqueixat,
Cada glop cada bes
Cada mot sense més.


Cobejat apunt roig
que traspassa el vitrall
de colors
i l’esquinça amb una fina trama lila,


O que pessigolleja l’entranya
i entapissa la ment amb tot de cotó-fluix malva


i una cirera a cada angle.





dijous, 9 de setembre del 2010

VI (i)

Imatge, http://www.aroundaboutcars.co.za/blog/

Un vi blanc

Sideral
Acidat, Abissal
amb formatge i enciam,
tènue nit de Raval.

Sembla que pugui tocar-te,
ara,
tebiesa grana de capvespre.
I la planxa lliscant-me amb gràcia
per camisoles de seda
a la post,
vímet i tapetes.

El vi blanc sec
penedesenc
m’enceta d’hàbit la nit,
en una síncope perfecta amb la llar
o la solfa de festa

i un telenotícies vespre.

dilluns, 6 de setembre del 2010

O, Cep



Com si fos
Cos a cos
els teus Brots
el meu Dors
Peça a peça
el Raïm
grana a Gra
del Gotim
el teu Llit
de Rostolls
els meus Braços
de Troncs.

«M’arrapo al teu soc de sapiència,
Cep,
rugós i a frec de pàmpols,
Rabassa mare,
I tu me’n traspasses, a punta de dia,
la Saba,
La fermesa ancestral i nostrada,
la Rauxa.»


dimecres, 1 de setembre del 2010

les atxes

Imatge: "Matí a Barcelona", lilianagranero.com

'mmmm...
des-
concer-
ta...
la nova
sortida
matí-mat-i-net-a
de casa,
Hi trobo
a notar
una manca
d'antiga
cuirassa
afectiva

cotó-n-afluixada,
o la pessigoll-
eta
aquella
que emana
de l'altre,
I em raca,
de poca
pràctica,
la fermesa
serena
del p(m)are.
(Per bé que no obsta la cosa
- crec -
atès que em moc a cor obert
- nyeeeec... -
i brando,
a-des-hà-bit,

les atxes a pler.)