delit de mar (postal)

Hi aniríem oi?

A lluir el nostre cos 
test 
nu

entre els àtoms d’escuma nacre de cada onada tallant-te:

viva, eixerida, en brega, i amb deix de pinxa superba

—mi-te-la que gràcil, ella…— ens neeeeegaaaaaaa...

a la platja de la Mar Bella.

pànic (memòria)

Tal dia com avui

—10 de MAIG—

De l’any Indignat

—2011—

EM vaig contemplar com corria corria corria pel pis

a l’encalç del batec de la meva ment;

sense aturall (llevat del final), m'imaginava.

Doncs res… que el vaig atrapar —el dit batec—
i, si bé ara, a cops, m’aguaita amb delit enfora,

sincronitza, al final, a aquest meu
cos:
n'encerta l’endoll, diguem-ne,
i, habitualment,

m’espera.
FELICITEU-ME.

He somiat

He somiat l’hipotètic estoig de tabac de liar que us

pertany;

A tu, t’hauria abellit gràcilment

dar-l’hi... —un tal

dit regal—:

color d'etèria magenta

ribetejat de flors

i flams

I m’he posat tan presta calda!

pessigollejant

al biaix

Que ja no he plagut d’aclucar un ull
(talment un parell 
de fars: 
...Quin coi de galdosíssim cant de l’alba m’ha vingut 

—avui— tocat!); 
Ni un trist...
ni el cluc
d'un ull
—dic—
Ni el cluc
d'un ull
més.

MARE

Abans no s’acabi el dia

MAMA

El dia de l’englantina

MARE

Deixa’m dir-te que la vida

D’avui

De sempre

No té sentit

Sense la teva essència

Latent

Sencera

Sense la teva

Insubstituïble

Aquiescència o

Esbronc

Que a cops

Quan penso en la meva

Patètica pressa

A cops que em truques

Em salten tan braves

A cops de deix

Les llàgrimes

Mi-te-la la perdonavides!

No m’imagino cap mica

Cap mica ni poc

De món

Sens tu

Sens
el teu

Escalf

Rodó

I si per llei

Vital que tu prou sovint que 
Al·legues

Topa que marxes

Fes per manera d’anar-te’m eterna

Enganxant

Al xic:

Les xiquetes coses

I al gran:
L’humà im-
mediat i el

Paisatge

Per ara i per

Sempre

T’estimo

MAMA

Amor sens cap
Límit ni fi

MARE
♥