Les parpelles se’m repleguen
a tall de llises
i sengles
i denses
cortines
damunt dels ulls,
i m’hi decauen cí com aquell qui,
sàviament i serena, esquiva el repte,
o juguesca, i abomina la brega,
(o, viu-viu...)
El cos se’m rebel·la.
Divendres anat,
per bé que es solia,
de matina,
la dansa de la bruixa,
o pluja fina,
l'he
fet
ben
salat,
i no me n’avinc encara:
la tropa arborada i jo sense llança
i amb
l’alba una hora tard.
