Dita popular: ‟ Andròmines i familia serven tan sols el color que els fóra idoni mantingudes a distància.‟
No heu sentit mai
la sobtada avinesa
i viscosa pruïja
de veure-us canviats,
sens mínim impàs,
per un matalàs?
Io sí.
dijous, 8 de setembre del 2011
El matalàs. (melangiosa qüestió-estirabot que escau, i força, a les hores d'anar a fer un cafè. crec.)
Dita popular: ‟ Andròmines i familia serven tan sols el color que els fóra idoni mantingudes a distància.‟
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No enganxo res avui.
ResponEliminala clau és en la Dita.
ResponEliminai no té més, és un simple estirabot irònic --i amable! no se m'enfadés ningú...-- a partir d'una avinentesa quotidiana d'allò més vulgar com fer dissabte a l'engròs, bo i havent pintat, p ex, i haver de traslladar lluny alguna andròmina.
ResponEliminaHola, Lurdes!!
ResponEliminaAra m'has fet venir al cap un monòleg del Buenafuente on explicava el cas d'una família que fa un trasllat. Encara entre caixes i embalatges, asseguts a la taula un dels familiars diu: "Ondia!! On és l'avi???". Tot era ironitzant que quan es fa un trasllat sempre falta alguna cosa i de vegades triguem a adonar-nos-en...
Petonets, Lurdes, m'encanta la cançó que has posat i el teu poema, en poques paraules, expressa molt. Fins aviat, germaneta!!
moltes gràcies, Teresa. de fet el reclam dóna per a molt, tb la pel·li aquella que se n'han fet no sé quantes entregues que són moltes criatures i se'n deixen una, i el nen, òbviament ultraeiixerit, s'embarca sol en l'avió, etc. etc. (d'aquí a una mitja horeta igual me'n ve el títol...)
ResponEliminapetonets.