Les parpelles se’m repleguen
a tall de llises
i sengles
i denses
cortines
damunt dels ulls,
i m’hi decauen cí com aquell qui,
sàviament i serena, esquiva el repte,
o juguesca, i abomina la brega,
(o, viu-viu...)
El cos se’m rebel·la.
Divendres anat,
per bé que es solia,
de matina,
la dansa de la bruixa,
o pluja fina,
l'he
fet
ben
salat,
i no me n’avinc encara:
la tropa arborada i jo sense llança
i amb
l’alba una hora tard.
Oh, magnífica música.
ResponEliminaHas fet tard? Aix, el temps s'hauria d'allargar!!!!
Molt bonic el poema, m'encanta: a mi ara també se'm repleguen les parpelles.
La foto és del Bitxo, oi?
Enhorabona. Aquestes teves experiències vitalquotidianes m'agraden molt.
Respira...
ResponEliminaI no hi notes el bast o tosc ressò ausiasmarquià? i la remarcada cançoneta d'intent marçalià? va... germana!
ResponEliminaho intento, col·lega, ho he intentat. ho faig al millor que puc. és la vida.
ResponEliminasí, la foto (mòbil) és del Bitxo, a la meva cambra, i el tot d'exàmens per corregir. gràcies, Anna.
ResponEliminahi queden 3 decasil·làbics (bé que sense cesura) paròdics, fórmula i lèxic avinents incorporats, amb una més que paròdica tornada de 3. no ho notes?
ResponEliminaHola, Lu!
ResponEliminaEsplèndida la música! Ja saps que m'agrada molt aquest estil!
Quan dius Marçal, et refereixes a la Maria Mercè? He cantat algun poema musicat d'ella i l'he llegida, i sí, la trobo present en el poema. Poema que m'ha agradat molt. Jo ahir també estava així... i amb feina per fer.
Espero que estiguis avui més traquil·la!
Petons!
sí, la M.M.Marçal, una mica n'he emulat sense voler to i tema en allò de la pluja fina i la dansa de la bruixa. bé, és igual.
ResponEliminamés tranquil·la! ho hauria d'estar perquè ja he reduït la jornada sencera (classes) al terç, però no ho sé. ja ho veurem.
un petó ben fort, Teresa, i que a tu també et vagi molt i molt bé!
bonanit.
intueixo coses lurdes... i se m'escapen tantes altres... això sí, et llegeixo amb un plaer immens
ResponEliminaSalut i tinta!
moltes gràcies, Víctor! (és quan vas tan atabalat a la feina o a la vida quotidiana en general que alhora et va caient alguna engruna de manà que encara poguessis dur a la butxaca, per exemple, i ni te n'adones per causa de l'atabalenta que portes. i també és --fonamentalment-- la voluntat i el sentiment que soni ve.)
ResponEliminael plaer és compartit. (les pedres es tornen automàticament paraules, dutes per Sísif!)