Mitena nadalenca

Imatge: Marxa de Torxes - desembre 2021

☆

Perduda mitena

negra velleta de llana i portamonedes petit 

r⊙dó verm♧ll J●liu Igual. (A b♤nda d'alguna substancialís-

sima f♡tesa 

o altra)

B🌞N

NADAL

 

I de les llengües

 

Empesa per un delit
sobtat
de fumar
en vespre de post
tardor hivernal
de fi de novembre
Addenda: #BravaPutellas
Que és reina del futbol i de les
llengües 

Jo

a
nega
da
de
tard
or

Hic et nunc / #1O

Era la revolució

 hic et nunc
i l'esquerra cosmopolita, que tot ho "pot", s'hi va girar d'esquena
i a la dreta nostrada no li va interessar.

#1O 

D'organicismes decimonònics

 

  "─España no puede negarse a si misma"

 😵Quina manera d'erigir-se en gràvida

l'essència pàtria

😏Quan flueix de veu monàrquica imposada!

 

 (17 de novembre de 2016)

Res no és mesquí (Escena quotidiana)

 

─Hola, Caputxeta ─t'etziba a mitjana pastilla un Patinet mentre tu enfiles,

el coll de la jaqueta fins a les orelles cobrint-te el cap,
el tros de la Diagonal que et falta per arribar al Tram.

─Bon dia ─barboteges, la veu en un fil, sorpresa

que aterra a l'avui
i l'ara
des de la cavernositat llunyana del darrer son

#ResNoÉsMesquí #NiCapHoraÉsIsarda
#SalvatPapasseit
#EscenaQuotidiana

 

La ziga-zaga

 

La punxeguda grua d'una tortuositat
Amatòria
En el record
Innominable
La ziga-zaga
Curativa
de tot de volves de coto-fluix
En cel de nacre
I sobretot. En primer pla
Fons costumista
L'entorn

La #Castanyada

2021

#paisatge 

 

L'eterna espieta

És ella

La bella

Sencera
L'eterna
Espieta

 D'aquelles
Les meves
Les teves
(i seves)
Tragèdies
O males
Enteses
O res
Sens
Més
Què?
Foteses 

Astrals

De la
#bLUe
#moon

Aquella festa galana / A la memòria de Jordi Milà

La terra que et sigui lleu, amic

Milà, i

la teva presència en el nostre record, fecunda

d’afabilitat,

la que et

caracteritzava.

T’enyorarem sempre: la teva aquiescència

irònica; els teus mots, a cops

maliciosament discrepants. En suma,

la teva festa: aquella festa

galana.

Tant de bo hi fossis

 

#memòria
#22octubre2019

 

Amara / postal Calafell

 

#Daurada, calma, inesperada,

suau 

Què passa 

sister

Germana

El #sol

allarga

No baixa

A

mar

a

#platja

#Calafell

#postal

 

Panem et circenses

 

http://historiayromaantigua.blogspot.com/2019/02/panem-et-circensesalgo-del-pasado-la.html

Ni que el progrés de la humanitat anés en sentit invers! 

Ens ha estat sostreta la capacitat d'aprofundiment (crític) i reflexió (empoderada). 

Torna l'era dels déus (exemplars humans deïficats a la terra). #MESSI

Qui mou els destins universals i d'aquest planeta en la seva minúscula presència?
─No eres "bo" o, si més no, neutre?
Per què te'ls has deixat arrabassar d'aquesta (perversa, malèfica) manera?

#PanemEtCircenses

 

 

Ghost

 

Toc 

 A

Da

De

Toc

De

Raig

De

Roig

De

Post

De

Sol

De

Vint

Da

#Ghost

Doncs

                 

Campanes al vol

 

Ei...

O com en un entrepà😕 / distopia II

     

    La dependència del turisme, i la desforestació sense posar-hi remei, i la desruralització (en tots els sentits: agrari i humà), i la desindustrialització, i el deixar a mans de superestructures externes (econòmico-políticament) el cabal substancial de la riquesa autòctona del territori i el seu poder decisori.
 

Aquesta és la mare dels ous. I la natura ens avisa repetidament. Compto tres grans avisos des del desembre'19 (Glòria) fins ara.
I la classe política, res;
a viu-viuejar, nuetis de pèl a pèl
com si poc
que anés
amb ells.
 

El món petarà
I després regenerarà
I naltres, en l'endemig, hi sucumbirem
#apocalípticament
O com en un entrepà😕

O això

O la #revolució

O la revolució / distopia

 

A mi em sembla que petarà el món.

A força de sebreexplotar-lo des de sobre intrínsecament com s'està fent des de fa tants anys i fins ara, malgrat pandèmies i Glòries i sobreescalfades vàries endèmicament esteses pel planeta.

Petarà i la palmarem, la gent normal, i l'esclavitzada, i només sobreviuran uns quants, l'1%, els més cabrons. El planeta regenerarà perquè ja va demostrar com podia fer-ho l'any passat quan ningú l'emprenyava.

El planeta sobreviurà, els més cabrons copularan entre ells i la humanitat (per dir-ne d'alguna manera) tornarà a començar com si es tractés d'una altra era paleontològico-primitiva.

I 'nar-hi nant.

A repetir-ho tot. Culturalment, ja haurà quedat del tot relegat al pou de l'oblit el pòsit nostre: si ja es fa!, i sorgirà una altra cosa que ni goso imaginar-me-la de l'angúnia que em suscita.

O això

#distopia

#apocalíptica

O la revolució.

 

Màscara / diàleg

 

 

─Ieeeps...?! Què et passa?
 

─Res! És que se m’ha desconjuntat la màs

CA

RA

perquè he arrencat a plorar.