Per què et vénen ganes,
MÀ
∂nllotada,
que ets la meva
que(t) re-crees,
de tapar-me la cara?
Ia sé que quasi mai no he fet
el que calia
en teo-
ria.
en teo-
ria.
escultura: Coral Bernad
text: Lurdes Estruch
29/10/2011
dissabte, 29 d’octubre del 2011
MÀenllotada (col·laboració C.Bernad/L.Estruch)
Per què et vénen ganes,
Ia sé que quasi mai no he fet
escultura: Coral Bernad
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En la pregunta
ResponEliminahi ha la resposta.
Tenim la llibertat
ResponEliminad'aprendre dels errors
o seguir ensopegant
en la mateixa pedra.
la renovació és vida i els errors, depèn de com els miris, però sí, l'ideal fóra aprendre'n i anar endavant. (cap a Ítaca ofcourssss....)
ResponEliminaReconèixer l'error sempre és anar endavant... I què és el que cal fer? viure ... algú neix ensenyat?
ResponEliminaCuida't, germaneta!
(Com m'agrada el fang!! Quan és humit i moldejable...quin gust tenir-lo entre les mans!!)
Moltes gràcies, Teresa! (segur que tb de part de la Coral): que n'ets de sàvia. petonet immens.
ResponEliminaMolt bonica l'escultura. Coral, enhorabona.
ResponEliminaLu, la culpabilitat l'hauríem d'eradicar. Una cosa és intentar canviar; l'altra, arrossegar el sentiment de culpa, que és una putadeta paleocristiana de tocar els nassos.
Seria bo poder dir sempre allò que canta la Piaff. "No, rien, de rien/ no, je ne regrette rien!"
Bona nit.
Piaf, amb una f. Perdó.
ResponEliminaAnna, el sentit de culpabilitat tb és positiu, i de quina manera, si se sap relativitzar. la mà a la cara me'l fa present.
ResponEliminaaleshores l'ideal és no estressar-m'hi, sinó parar-me l'anècdota o gran seqüència vital al davant, i poder extreure'n coneixement, experiència, actituds noves o renovades.
I la conclusió del meu poema (inspirat o identificat en l'escultura de la Coral) és de tall reivindicatiu.
no hi ha ni blanc ni negre, ni bons ni dolents. i tots els extrems es toquen.