no és tan terrible,
que ultrapassi la mesura
humana habitual,
O que excel·leixi en una traça
esbiaixada, insegura, vulgar
abrupta, impetuosa, instintiva
distreta,
lliure.
Simplement deixa’t portar
pel vaivé de l’onada
repetida, remorosa,
grisenca o pebrada,
quotidiana,
que amara i esquitxa
o ennuega i a voltes ofega
les fèmines neules com tu.
Mantén ferm, això sí,
ten-lo en compte,
l’esguard al timó.
Ni hi re-filis
d’esquitllentes
vejats si s’acosta una barca.
