Imatge: Joan Grau, http://graullum2.blogspot.com/2009/03/fruit-de-llum.html
Vi rosat del meu cor
Amb un trot esqueixat,
Cada glop cada bes
Cada mot sense més.
Cobejat apunt roig
que traspassa el vitrall
de colors
i l’esquinça amb una fina trama lila,
O que pessigolleja l’entranya
i entapissa la ment amb tot de cotó-fluix malva
i una cirera a cada angle.
Ou, sí, i tant. Aquests ressons sinestèsics m'encanten. I el vitrall, i tot. Molt bé. Per cert, veig que li has canviat el look al bloc, no? Queda molt lluminós.
ResponEliminaAh, i l'acompanyament mozartià, que me n'oblidava. Magnífic.
ResponEliminamoltes gràcies, Anna!
ResponEliminaés la segona entrega d'una tanda de 3 sobre el vi, potser sí que em va quedar tirant a preciosista... i per tant m'afalaga molt que el sentis sinestèticament.
(pel que fa al bloc, m'he posat a remenar i de moment m'ha donat això. no ho sé... ja hi tornaré.)
i què me'n dius del "fruit de llum" de vidre d'en Joan? t'hi agrada?
ResponEliminaEl tast lleuger i afruitat d’un rosat, la intensitat del seu color i el pessigolleig que evoquen el sabor i llur textura, tot poetitzat a cada glop que engoleix sentiments.
ResponEliminaS’agraeix “Le Nozze di Figaro” i el "fruit de llum"
Veig, també, que vas d’estrena en el bloc.
M’agrada.
moltes gràcies, Jordi!, pel que hi dius i per la teva manera de dir.
ResponElimina(pel que fa al canvi de disseny, hi dec haver anat a parar per variar. ja m'hi entretindré més..)
(l'"apunt roig" vol dir el vi, que "pessigolleja l'entranya" és quan arriba a la panxa, i que "entapissa la ment" de malva és quan puja --lleument, per decomptat...-- al cap. s'entén, oi?)
ResponEliminaBonic poema de vi rosat del cor
ResponEliminaesqueixat de bes sense més de fruit de llum,
de taca rosada que vessa i flueix
cirera que pessigolleja l’entranya i entapissa la ment.
sí, i tot és relatiu, i equival al no-res, i encara per triplicat.
ResponEliminano duu missatge ideològic ni combatiu sinó sensitivitat.
és el que volia ser (crec), un poema merament (o dignament, voldria) preciosista. dedicat al plaer de(amb) el vi.
Sí, m'encanta el fruid de llum de vidre d'en Joan. És preciós.
ResponEliminafruit, xd
ResponEliminaés realment un fruit partit esponerosament en 2 (o en fa tot l'efecte)..
ResponEliminaNomés 3? i el vi de misa? M'agrada molt l'associació que fas dels efectes de la llum sobre el color del vi... és com un capvespre fresc d'estiu embotellat. El nou aspecte del blog el trobo una mica hematològic -deu ser la meva hipersensibilitat a aquest tema, darrerament- els colors són agradables, encara que tinc la sensació que alenteix el bloc.
ResponEliminaostres, el vi de missa, no hi havia pensat... (no sé si me'n sortirà cap, xD).
ResponEliminai sí que ha quedat un pèl (o 2) massa rosadet, ja ho canviaré. més que res ha estat perquè hi vaig entrar allà a configuració i disseny i em va venir de gust de canviar-lo. (i més que alentir-lo el distreu, no? tb per això que la part de dins queda tan blanca... ja m'hi entretindré.)
["hipersensibilitat"...?]
jo no he dit que quedés molt blanc, sinó lluminós. I era un compliment. El disseny d'avui no m'agrada tant. No per res, però és que el té al Manel al bloc dels Blaugranes, i ja l'identifico amb allò. El d'ahir feia més per Nausica a les golfes.
ResponEliminaò., nena, de debò que no en tenia ni idea que coincidís amb la dels "Blaugranes"...
ResponElimina(a mi en canvi m'agrada molt més aquesta i trobo que fa molt més per la Nausica que no pas la que tenia primer. i he canviat el color de la lletra de molts poemes en funció del fons. buf. i ara què...?)
Lurdes,
ResponEliminaMolt bonica aquesta pàgina i molt adient a la teva persona. M'ha agrada.
Petons.
moltes gràcies, Núria, i benvinguda!
ResponEliminaHas tornat a canviar el fons de la pag.
ResponEliminaNo està malament, però a mi m'agradava més aquell fons de taques de vi.
què diiiiiiiius..... si és molt millor aquest!
ResponElimina(vull dir que m'hi sento molt a gust...)