O XAMPANY,
Tot un clam
de regust
ancestral,
Que acaro-
nes la sang
Com esquit-
xes la llen-
gua: glace-
res de cre-
ma, escumo-
sa i batent,
....ssssclat en brut
....ssssclat en brut
de mar brava:
O CAVA.
I. Abans
Hi havia una contesa
que hom agermanava,
la reforma agrària.
Les parts eren clares,
marcades, tributs
renovats, seculars.
I pagades.
LA VINYA ERA EL VI.
II. Després
Un jorn, mica a mica,
va caure la tanca
família unitària.
LA VINYA ERA EL CAVA.
L’atomia agrària
tan clàssi-
ca anà dissolent-se
ca anà dissolent-se
en el magma global.
La nova requesta
al puntal de la falç
o la llança
es diu,
es diu,
ara:
“Per un mercat
alimentari
humanitzat
humanitzat
i just,
d’una vegada!”
A-un-em les mans,
els punys, si cal.
i brindem-hi!
amb cava.
Estic de vaga, així que el comentari serà de serveis mínims. Visca el vi, visca el cava, visca la festa!
ResponEliminagràcies, Pep! (i PR MLTS NYSSSS.....!!!!)
ResponEliminaLa veritat és que m'encanta la primera part, té molt de ritme, és suggeridora, la llegeixes i sembla que facis un glop de cava fresc... glaceres de crema escumosa i batent... A les altres dues parts surt la historiadora... i la proclama, a la que m'adhereixo. (en vida teva ;-))
ResponEliminaSubscric els comentaris del Pep. La primera part m'ha fet venir salivera, tu!
ResponEliminaQuina col·lecció de poemes de caire etílic!
Enhorabona, Lurdes. Ja saps que m'agraden molt, però ja tinc ganes de tornar-te a veure amb la cantarella.
moltes gràcies, Pep, pq de fet era la idea...: vaig mirar d'anar tenint present el moment de beure'n, en escriure la tirallonga del Sorbet.
ResponEliminai la 2a part... de fet el poema és fet del moment de la manifestació dels pagesos a bcn un dissabte al matí del passat mes d'abril (crec que era) en contra de l'encariment de preus i les conseqüències de la globalització.
("la historiadora"... : a mi ja m'ho deia el savi Lluís Casassas --alcelsigui-- que me n'havia d'anar a estudiar, en comptes d'història, la "poètica-poesia"...)
moltes gràcies, Anna!
ResponElimina(i l'...ssssclat emula una mica el soroll del tap, i la forma que va adoptant el text del poema..., a que sembla una ampolla?)
(a veure si hi vaig dimecres que ve, a la poesia viva... ara, que no sé quin diré!)
M’agrada la teva tirallonga amable recreació poètica, Alegre trencacolls sobreïxent d’escuma i bombolles de cava o xampany.
ResponEliminaInteressant segona part pensant en les vinyes i vinyaters.
Una abraçada.
moltes gràcies, Jordi, i igualment!
ResponEliminaAquest és un poema que vaig fer per allà l'abril d'enguany, juntament amb el del "cep" i la tira de 3 sobre el "vi" (per presentar-los a un concurs: no van guanyar res).
ResponEliminaEls he afegit ara al bloc (amb modificacions si em semblava que calia: visca la renovació!) pq em semblava adient, ja que és setembre, el més de la verema per antonomàsia, i la verema i tot el seu corol·lari em motiva molt directament ja que és un lloc que marcava l'any en la meva infantesa (m'he criat en un poble) i de fet encara ara (reunint-nos la família per a anar-hi).
Aquest "Himne al cava" el vaig posar al bloc el 29S, però no el vaig oferir per als perfils del fb perquè es tractava del dia de la mobilització dels treballadors davant dels extraordinaris excessos de la banca i d'un govern que es declara social-ista però està donant pel sac (per dir-ho finament) el terme, etc. (què us n'he de dir...).
I sí que el vaig oferir, al fb, ahir (l'"Himne al cava") perquè no se m'escapés el mes ja que era dia 30.
Es tracta d'un himne sensual, lúdic i festiu, però també reivindicatiu (mal m'està dir-ho), en contra dels atemptats dels interessos de la globalització que afecten en primer lloc el món rural i els ciutadans, tots, pel fet mateix que ens hem d'alimentar (igualment: què us n'he de dir...).
Una abraçada ben forta.
Hem sembla estar en un local mig a les fosques, mùsica de soul de rerafons.. perque la primera part tè un ritme de bombolles i esclat mar brava... Potser ho fa la nit que ens empara.. o els seus silencis òn no més sents els glops de cava i el xocar de les copes.
ResponEliminaLa segona un manifets al mòn rural a les vinyas i als vinyaters...
Tot tè ritme: proclama com diu el Pep d'adhesiò!!!
* es pot parlar de composiò gràfica i musical?*
Com sempre màgnìfica!!!
Esperant las pròximes golfes... estic. Un petò Lulù.
moltes gràcies, Mercè, si sabessis com em reconforta el teu comentari, embolcallat amb soul, a hores d'ara!
ResponEliminavaig fer el poema amb tota la il·lusió del món i ara l'he mostrat virtualment de la mateixa manera.