dilluns, 27 de desembre del 2010

i el Temps (haiku)





I el Temps βa-i-passa
fent salts de geganta,
se t’ha cruspit,
Segon.


L. Estruch, desembre'10


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. Joan Grau Cànoves27 de desembre del 2010, a les 12:33

    Però en realitat, el temps no passa.
    Nosaltres passem.
    Un pas endavant, un pas enrere...
    quan l'únic que tenim és l'instant.
    Respira.

    ResponElimina
  2. Jordi Canals27 de desembre del 2010, a les 12:51

    Haiku que desenrotlla de manera clara i justa el nostre pas del temps.
    “All that Jazz i Catherina Zeta-Jones” vídeo sensual i extraordinari!
    Molt bé!

    ResponElimina
  3. Anna Maria Villalonga27 de desembre del 2010, a les 13:25

    sigui com sigui, cal viure el moment. A mi sempre m'ha agradat més el marit de la tal Catherine. No ho puc evitar, des que jo era joveneta i ell feia "Las calles de San Francisco"

    ResponElimina
  4. LURDES ESTRUCH27 de desembre del 2010, a les 13:57

    justa la fusta, Joan! és l'Instant el que es va cruspint la geganta, i aleshores toca a un (si vol) anar rescatant-ne d'escollits. endarrere, endavant.
    (de banda de viure plenament el present, que potser ja fóra un altre haiku.)

    ResponElimina
  5. LURDES ESTRUCH27 de desembre del 2010, a les 20:53

    és mètricament impecable, Jordi: 17 síl·labes comptant com a tals les planes, i 3 vv.
    la música... : l'he posada a les sordes, seduïda bon punt per la dansa, i ara em reca una mica pq no s'hi expressa el que vull dir en el poema. la pel·li ("all that jazz"), o la impressió que me n'ha quedat, sí.

    ResponElimina
  6. LURDES ESTRUCH27 de desembre del 2010, a les 20:54

    i tant, Anna. (a mi no em fa ni fred ni calor, el M. Douglas.)

    ResponElimina
  7. Pep28 de desembre del 2010, a les 11:46

    Per que el temps s'allarga i s'encongeix -ja sé que n'és la percepció- però per que hi ha minuts que són eterns, i anys que passen d'una bufada?

    No sabia que era un haiku, gràcies Lurdes, gràcies WiKipedia

    ResponElimina
  8. LURDES ESTRUCH28 de desembre del 2010, a les 12:22

    tot depèn de com UN s'hi acari, Pep. la qual cosa sobta per allò del que té, el temps, d'essencial convenció. quin vertigen... deu ser l'edat.

    ResponElimina
  9. mercè trias19 de març del 2011, a les 5:48

    Passa el temps i nossaltres amb ell fen-li companyia..
    Estudiarè bè fer un Haikù, màgradat, em sembla que sensa saber-ho algùn m`ha sortit...
    Veus com passa el temps? 1 any d'aquest escrit i mùsica excepcional.
    Bon matinet Lu.

    ResponElimina
  10. LURDES ESTRUCH19 de març del 2011, a les 7:40

    no fa un any, és de just fa 3 mesos, Mercè.
    els haikus han de tenir 17 síl·labes de cap a cap, comptant-les totes, ja sigui de les paraules planes, agudes o esdrúixoles, i, si un es vol cenyir ben bé a l'ortodòxia genèrica, 3 versos.
    (ja em trobo bé!: estic d'un rosadet, pel que fa a la pell, que al·lucinaries, hehe... : fou ben bé que se'm va disparar la bilirubina (disfunció congènita meva: tendeixo a pujar-la) a partir d'una infecció i 2 o 3 ítems més.)
    molts petonets.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)