53 anys
Ha degut fer
que feu de plegats,
de comprovada paciència
meritosa i compartida,
de l’enllaç
matrimonial.
Quan jo era petita
us sabia a distància,
El papa els raïms
i la fàbrica
Alguna vegada,
molt poques,
una plantofada
I l’excelsa
CARBASSA
al josep-de-les-bates.
La mama enfeinada
però sempre tan clara.
A tal dia d’avui,
18 del 3 del 2012,
Vull dir que me’n fot18 del 3 del 2012,
la suprema postrema
testença
que heu fet,
ja que us duc
pètriament
enllosats
dins meu:
La Mèlia,
ni que sigui per pròpia mancança,
d'una,
en el record
i assumpció
El Josep,
Aigua-renter,
en el delit i en el joc
d’anar-se’n avall
a les seves;
en el lligam
primari i rústic,
atàvic,
que nua i desnua
cada dia de la seva vida
amb la terra.
És preciós. Som part d'ells, som ells. Tan diferents, tan nostres igualment, tan estranyables i necessaris.
ResponEliminaUna abraçada,
Montse
oi que sí, germana? (recordo com en una instantània quan érem petites i et feia les cues, i dibuixos, i llegíem)
ResponEliminamoltes gràcies. quina música hi posaries?