dimarts, 30 d’octubre del 2012

haiku atmosfèric trivialíssim de matí final d'octubre

 

 

pu-tu-Fred...

Enyoro tardors
primerenques
∂m
þ
olcall 
de calidesa
.



6 comentaris:

  1. haha...., sí, i fredolic! molt bona castanyada, Jordi.

    ResponElimina
  2. Tot i que jo no detesto el fred, també aprecio els suaus coençaments de tardor.
    Bonica també la sonata de Blasco de Nebra. Suaus i lleugers com un començament de tardor els músics del S. XVIII.
    Un petó, Lu!

    ResponElimina
  3. jo tampoc detesto el fred, però sí una mica si ve abans d'hora i encapsulat com en glaçons d'humitat... de fet no hi faria mai un gran massa (altres coses hi ha de ben roents per capficar-se!), però m'ha sortit com un rampell avui matí, en el mateix intent --altrament-- que em mou de mirar de sortir d'un l'encostipat ;) (estava sentint catalunya-música i han posat Blasco de Nebra, m'ha agradat i he pensat que hi esqueia. moltes gràcies, Pilar!!!)

    ResponElimina
  4. A tu, Lu, per fer-nos arribar els poemes! Que et sigui curt el refredat tardoral!!

    ResponElimina
  5. gràcies (crec que evoluciona bé, hi creuo els dits), i pel que fa a la cosa poètica, ben a la inversa: totes vostres per llegir-los!
    molt bona castanyada, Pilar.

    ResponElimina