Un dolor espès
opac
intern i coent
persistent,
a tall de sempitern recordatori,
és el que em causa Madona Cortisona
en la seva clara i metòdica marxa.
Em clama a dosis,
en un gota a gota permanent
mentre fuig del dedins del meu cos,
del moll dels cartílags, com dient:
“T’he deixat el fetge a lloc i me’n vaig
però ací et llego,
majestàticament,
una estentòria penyora,
la meva.
Siga com una botzina
perquè notis ma règia
absència
en la teva trista,
per vana,
ossamenta.”
Tot plegat : un contrasentit... ofegar el dolor.. sense guarir.lo .. Pero.. ens considerem dins una societat : evolucionada.. en fí.. et planyo germaneta... :((((
ResponEliminaLa part positiva de tot plegat ?... el dolor també es sintoma d'esser viva !!!
petó_nas ! S .
gràcies, guapíssima. tb és veritat. el que passa que hi ha tanta diferència entre l'estat del teu cos tot seguit que te l'has xutat prescriptivament (et passen tots els mals! però tb te'n vénen d'uns altres val a dir) i quan en deixes de prendre... espero acostumar-m'hi, és a dir, que em recuperi. un petonàs ben fort.
ResponEliminaSi d'un dolor en pots fer poesia ets una dona valenta, si del mal en fas bellesa vas per bon camí. Ànims amiga!
ResponEliminaMillor estar viva sense dolor!!! espero que milloris molt aviat, Lu... Ens veurem avui??? M'agradaria! Un petó.
ResponEliminaMARTA VALLS
hehe moltes gràcies! és ben veritat, és l'expressió: ja pot ploure o nevar o apedregar mentre un ho fa, a través del mitjà que sigui, la plenitud és incommensurable. i no exagero. tots 3 (els que som en el present full aquest moment! per exemple) ho sabem. un petonàs.
ResponEliminatots 4! moltes gràcies, Marta. a reveure ben aviat i una abraçada ben forta :)
ResponEliminaQuè es pot dir del dolor aliè?
ResponEliminaQue et milloris, que tot té un preu, que és una font de saviesa...
De tant en tant, però, podem trobar una illa en aquesta vall de llàgrimes.
Joan Grau
Jo també conec una mica el dolor, espero que milloris, si en parles és bon senyal.
ResponEliminasí, Joan, i s'ha de saber distanciar, és la mare dels ous: com en tot; la passió, a lloc. moltes gràcies, i una abraçada molt i molt forta.
ResponEliminasí, Jordi. la veritat és que havia començat a escriure sobre l'angúnia aquesta de la cortisona d'unes quantes maneres i al final l'únic que tirava un mínim era això. (i ara hi canviaria coses i no puc per culpa del bloc!)
ResponEliminamoltes gràcies, cuida't molt, i que et milloris per la banda que et toca! una abraçada molt forta, i a disposar.
Ai, germaneta!! Millora't aviat!
ResponEliminaJa saps això que diuen: "...arregla una cosa i n'espatlla una altra!"
És millor viure sense dolor...hi altres coses que també són senyal de vida! Diuen que hi ha tècniques per controlar-lo -no químiques, vull dir!!
És genial la manera que ho expliques...en parles -de la cortisona- com de la família. I és veritat que forma part de la vida de molts de nosaltres! I encertadíssima també la selecció musical!
Cuida't molt i molt! A veure si pots enviar la Madona una temporada llarga de vacances!!
Molts petons, germana!