dilluns, 24 de desembre del 2012

NADAL 2012



fotos: bcn, I. portal de l'àngel, i II. pg gràcia/pl catalunya, 24/12/2012

...quina nit urbana

 xardorosa i freda,
callada
d’hivern;
enmig del brogit
lluminós i sord
dels neons,
amb la placa estentòria de gel.

 RRRRRRRRRRRRRR...

ressones estómac
el buit més atàvic
etern
dolor que traspues
o filtres
som àtoms
de vida;
tot just és capaç d’esverar-nos
unir-nos
confio
Na Lluitanti-
tantainjús-
tici
i

el no-res
MOLT BON NADAL 2013
Lurdes Estruch

                                       

4 comentaris:

  1. Els que sentim de tant en tant aquests ressons que descrius podem afirmar que,es així com em passa a mi, i que has frasejat l'argument amb una poesia fidedigne plena de lirisme, que sedimenta una mena de balsam al dolor i tot això al mig d'una nit urbana. Bon Nadal!

    ResponElimina
  2. moltes gràcies, Jordi! me n'alegro que ho puguis sentir similar, compartir, i que, malgrat la solitud en l'anònima nit urbana (barcelonina) que he mirat d'expressar-hi, hi notis caliu :)
    una meravellosa nit de nadal, amic!

    ResponElimina
  3. La nit més llarga de l'any
    s'omple de llums i xerinola,
    no fos cas que es convertís
    en una porta espai-temporal al no-res.
    Ésser sense ser
    més enllà dels llums de neó,
    és l'altra cara de la moneda
    amb la que paguem el peatge
    de la frivolitat i la por,
    davant el misteri
    de la vida i la mort.

    ResponElimina
  4. Estimada Lu, entenc molt bé el que expresses. Gràcies per la felicitació-poema!
    Espero que hagis tingut un dia de Nadal amb força caliu.
    Petonets!

    ResponElimina