dimecres, 1 de setembre del 2010

les atxes

Imatge: "Matí a Barcelona", lilianagranero.com

'mmmm...
des-
concer-
ta...
la nova
sortida
matí-mat-i-net-a
de casa,
Hi trobo
a notar
una manca
d'antiga
cuirassa
afectiva

cotó-n-afluixada,
o la pessigoll-
eta
aquella
que emana
de l'altre,
I em raca,
de poca
pràctica,
la fermesa
serena
del p(m)are.
(Per bé que no obsta la cosa
- crec -
atès que em moc a cor obert
- nyeeeec... -
i brando,
a-des-hà-bit,

les atxes a pler.)

13 comentaris:

  1. Endavant les atxes!!! Qui no vulgui pols que no vagi a l'era... m'encanta la pols (en castellà també) suposo que a tu et feia falta la pols (en castellà... no ho sé)

    ResponElimina
  2. i tant! (sempre m'ha racat que no n'hi hagi).
    moltes gràcies, Pep. (encara no l'he penjada pq em falta buscar una melodia. vejam després.)

    ResponElimina
  3. (em referia a la pols de la dita, la que un troba a l'era, òbviament.)

    ResponElimina
  4. Conforme anem resolent coses pendents, es va eixamplant l'espai existencial.
    Hi ha l'espai físic i l'espai mental.

    ResponElimina
  5. sí, encara que la immediatesa cogui, i amb tacte.

    ResponElimina
  6. D’avui endavant. De demà enllà. Anar fent camí. No se m’acut altra cosa.

    ResponElimina
  7. dons la pols; es veritat que "empipadora" ho és, però si ho diem en castellà.. sona millor.. i en l'era de matì de matinet... potser ens dona vitalitat i ens fà dir amb plaer endevant les atxes!!
    L'espai que diu el Joan que hem d'anar eixamplant..
    Un text que m'agrada molt però dìficil per mí, crec que l'entès i per aixó m'agrada, però no sé com expresar la sensaciò que tinc al llegir.
    Ets tan nyeecc, escribint!!!
    Tot un repta per a mi.
    Com sempre ets tú Lulú.

    ResponElimina
  8. la pols és un comentari en el sentit que de vegades costa llançar-te, a la vida, si la cosa suposa el trencament amb la seguretat estable (o "inseguretat inestable", que segons com és el mateix...)
    el nyeeeeeeec, és perquè quan un va a cor obert, és a dir sense prendre precaucions, conscientment o inconscientment, hi ha probabilitats que se la foti, i aleshores grinyolen segons com les coses.
    (nyeeeeeeec..., sé que em sents, Mercè...)

    ResponElimina