Imatge: "Matí a Barcelona", lilianagranero.com
'mmmm...
des-
concer-
ta...
la nova
sortida
matí-mat-i-net-a
de casa,
Hi trobo
a notar
una manca
d'antiga
cuirassa
afectiva
cotó-n-afluixada,
o la pessigoll-
eta
aquella
que emana
de l'altre,
I em raca,
de poca
pràctica,
la fermesa
serena
del p(m)are.
(Per bé que no obsta la cosa
- crec -
atès que em moc a cor obert
atès que em moc a cor obert
- nyeeeec... -
i brando,
a-des-hà-bit,
les atxes a pler.)
Endavant les atxes!!! Qui no vulgui pols que no vagi a l'era... m'encanta la pols (en castellà també) suposo que a tu et feia falta la pols (en castellà... no ho sé)
ResponEliminai tant! (sempre m'ha racat que no n'hi hagi).
ResponEliminamoltes gràcies, Pep. (encara no l'he penjada pq em falta buscar una melodia. vejam després.)
Endavant! De mica en mica.
ResponElimina(em referia a la pols de la dita, la que un troba a l'era, òbviament.)
ResponEliminaConforme anem resolent coses pendents, es va eixamplant l'espai existencial.
ResponEliminaHi ha l'espai físic i l'espai mental.
sí, encara que la immediatesa cogui, i amb tacte.
ResponEliminagràcies, Anna.
ResponEliminaD’avui endavant. De demà enllà. Anar fent camí. No se m’acut altra cosa.
ResponEliminai tant, Jordi!
ResponElimina(t'agrada com sona?)
Molt!
ResponEliminamoltes gràcies!
ResponEliminadons la pols; es veritat que "empipadora" ho és, però si ho diem en castellà.. sona millor.. i en l'era de matì de matinet... potser ens dona vitalitat i ens fà dir amb plaer endevant les atxes!!
ResponEliminaL'espai que diu el Joan que hem d'anar eixamplant..
Un text que m'agrada molt però dìficil per mí, crec que l'entès i per aixó m'agrada, però no sé com expresar la sensaciò que tinc al llegir.
Ets tan nyeecc, escribint!!!
Tot un repta per a mi.
Com sempre ets tú Lulú.
la pols és un comentari en el sentit que de vegades costa llançar-te, a la vida, si la cosa suposa el trencament amb la seguretat estable (o "inseguretat inestable", que segons com és el mateix...)
ResponEliminael nyeeeeeeec, és perquè quan un va a cor obert, és a dir sense prendre precaucions, conscientment o inconscientment, hi ha probabilitats que se la foti, i aleshores grinyolen segons com les coses.
(nyeeeeeeec..., sé que em sents, Mercè...)