Ja fa anys i panys que et conec.
Molts: 8 o 9, 9 o 10, més.
I,
com que ets de natura discreta,
com que ets de natura discreta,
no te'm feies present sempre.
Però et tenia just calia:
per arreglar-me l’andròmina
que em feia d’ordinador
(o, ara, cert envitricoll
de recargolades nòmines...).
I aleshores deies coses:
“una vegada era un bar, a gràcia”,
o, també, “m’agrada
la música àcrata que poses”.
En fi, t’he anat descobrint
a poc a poc, i de cop:
"Quin passat més bel·licós,
"Quin passat més bel·licós,
estimat “estrelnikov”...!!!"
per’quí: al mur i amb amics,
O sigui que en faré ús
i, un tal dia com avui,
2009, 19 de juny,
just poc enllà de la una
i amb una mínima pluja,
des del despatx del costat,
t’enfilaré un: “per molts anys,
Un cop més, moltes gràcies. Per cert, aquesta cançó de la M. del Mar significa molt per mi. Espero que estiguis millor. Ja en parlarem prenent un altre café.
ResponEliminaPetons.
sé que ets un gran entès en música de tota mena, però m'ha vingut present que t'agrada molt la Bonet i en concret aquesta versió del Jim. o sigui que adjunta hi queda.
ResponEliminamoltes gràcies a tu, i una abraçada ben forta.