"rimes estiuenques"

—Aigua de plata,

sobre la sorra

neta i torrada

del bogatell!:

Corro amb la bici

(i un gran desfici

per abastar-te...)

solcant la rambla

que t’acompanya

i allà que hi visc;

Toco la platja.

Una gavina

llisca eleganta

dalt d’una grisa

bé que elevada

ratllada casa

d’assegurances;

Fa un punt de vent

(l’única pega)

i és massa tard

(no estic morena...)

però aquí hi ha canya:

M’he tret la roba,

ja estic ben molla:

Mira’m com grimpo

damunt les ones

o com m’afono

dins del teu cos!

Ets un delit:

Com m’hi estaria

tota la vida,

a cops eixorca

i de poc sentit...

I guaita els altres:

Un home es banya

—tu el negues, blana...—,

i amb crits i rauxa

dos nens perforen

la rosta sorra

per fer-hi un pou.

I allà aquells quatre

que pleguen ales

(mira que és tard!):

lleven ulleres,

desen ombrel·les

i cap a jaç.

És una parella

que es fan servei:

Ella li espolsa

la indòcil sorra

empegada i fosa

a la tesa pell,

I ell cuita amb fressa

a aplegar les nenes-

adolescents

—15 anys i 13—,

que es tiren trastos

amb dos gavatxos

rossencs i bastos

(però oi que guapos

i tan potents...).

I veig la lluna

(ja he dit que és tard),

així que surto

amb no poca murga

del teu blau si,

Sense eixugar-me

—que bé que estic!—

torno a l’arena

neta i torrada,

em vesteixo a mitges

i enfilo ivarsa

damunt la bici

—ben cap a casa—

l’alegre rambla

del bogatell.