"poema nostàlgic"

a la Ramis

[el periquito blau més eixerit que hi ha hagut mai.]

Eres la meva meravella,

la nostra, de tots,

i vas escapar-te volant,

fogosa,

només en veure un pany de llum

i d'aire pur

que entrava per la cuina.

Tu et devies perdre

en la meravella del pany de llum

pur, d'atzur,

difusa i lliure,

i nosaltres, enzes,

no vam pujar a buscar-te a temps

i empresonar-te,

i ara t'enyorarem sempre.

(2005)