"poema d'aniversari 2"

imatge: LOR.T, "Les Noces de Juin" (detall), 2006.

A en Josep i la Mèlia en els seus 50 anys

Anem tard, com sempre,

enfilant carrer Almogàvers,
I de tant en tant em surt el neguit
d'ahir nit no haver fet cap poema
que us digués “per molts anys,
per haver-vos aguantat 50 anys...”.

Ja sé que això no és manera:
que hauria de ser una cosa rimada
molt més pulcra, convencional i triada

(tot i que sí que és sincera, i abrandada...):

De petites ens cuidàveu molt bé:
d’una manera austera si bé dedicada;
amb amor d’aquell que no enfarfega gens
però que també es nota:

Ho fèieu com sabíeu i podíeu,
i ha donat la millor manera
(perquè no us canviaríem per cap altre parell-pare/mare).

I després els néts:
Sempre hi sou per tenir-los i estimar-los,
i de vegades penses “... que molt més bé afinarien ells!”.

En fi.
Ara com ara no sé què més dir
llevat de desitjar-vos

 que tot us vagi d’allò més bé en l’avenir.

(març 2009)