dibuix: Joan Grau, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/159233/#comments
El teu nom, Joan, té un hiat
(li ho deia fa poc a l’Arnau,
que hi lluitava avaluant el “final”) :
“un hiat com un afrau
al peu d’un penya-segat
on s’aixopluga la bruixa...”
Una bruixa esprimatxada,
ben pigada,
diminuta i de nas llarg.
Duu els cabells tallats arran
i tot de penjolls de vidre
i l’enfila, al llit del riu,
a fer un beuratge potent
d’amor i delit roent
per al solstici d’estiu.
Busca olis, 1000 essències,
Busca olis, 1000 essències,
aigua fresca de les liles,
i li cal molta paciència
perquè ja es va fent de dia
i res...: que no acabarà.
Bé. La idea és filtrar-hi humans,
sobretot si són “Joans”,
fan el sant amb molt xampany
i els dediquen la vigília
volent-ne plasmar la vida
volent-ne plasmar la vida
en figuretes de vidre.
Però, buf..., diria que ja està
(les 10PieMa, tocatardà!):
“Joan:
em dic Lula,
i sóc la bruixa que t'endilga,
mixturat amb molta felicitat,
el filtre.”
el filtre.”
24-6-2009
Qualsevol excusa és bona
ResponEliminaperquè la bruixa travessi el llindar,
filtri beuratges d'amor
i torni a cavalcar.
la bruuuuuuixa... : quan, al capvespre, traspassa el parc i en trepitja, amb l'escombra arran, l'acolorida i càlida gamma de fulles semiseques, tardorals, se sent fogosa i etèriament omnipotent, però sovint sovintet el vent del nord li fa present la necessitat d'empara, i abandona una estona l'escombra i mira d'entendre-s'hi sense acabar-hi del tot atabalada... ni perdre-hi la vareta.
ResponElimina